Els Bars ....

El bar: la meva segona residència. Quantes hores hauré passat al bar? Quantes intimitats he explicat al cambrer i ni me'n recordo?.

Els cambrers saben més coses de tu que la teva parella. Jo he pensat a vegades demanar-li al cambrer que sigui la meva parella, sense sexe, i així ja no hauré de sentir més aquells retrets de "ja no m'estimes, passes més hores al bar que amb mi". Podré compaginar-ho tot! Perquè de tant que vas al bar, hi ha una botella al prestatge que ja porta el teu nom, i a mi això m'emociona. Arribo allà i veig l'ampolla de JB on hi posa: "Ballvé". I dic : "Sí, senyor!". La Parcel·la del prestatge és teva de propietat. Tens la plaça de pàrquing i la plaça de la botella de JB. De vegades, hi ha gent que ho confon i, després de beure sense moderació, volen aparcar el cotxe a la plaça de la botella i la botella al pàrquing.

Al bar, acabes sentint-hi com a casa. Quina il·lusió fa quan et dieun per primer cop: "El mateix de sempre?". Jo és que m'emociono. Com sap ell que jo prenc tallats? Això és que jo li agrado. Li dic: "Sí, el de sempre!", i em fot un Bitter Kas, però és igual: jo me'l bec igualment. Me'l foto pel matí com si fos un cubata, per no portar-li la contrària a aquell home, i per seguir sent un home estimat. Ja sóc com de la família ... del bar clar !. I quan es preocupen per tu: "No creus que ja has begut prou?". En el fons t'estimen i per això de vegades són exigents: "Aquí ja no et fiem més". Inclús quan et treuen a empentes i et diuen "no tornis o trucaré al 091", ho fan amb carinyo. Pensant en tu i en la teva salut.

Sempre he pensat que el nom del bar diu molt de l'amo:

• El modest li posa: Bar el Raconet, i igual és una nau de mil metres quadrats
• El pretensiós: Bar quinta avenida, i resulta que està en un carreró sense asfaltar i sense sortida
• L'indecís: Bar Mar o Montaña. Que entraries al bar només per dir-li: "Posi'm un tallat o un cafè"
• El catxondo: Bar Bero, per fer un joc de paraules
• El contradictori: Bar l'Amistat. I quan hi entres, hi ha un mal rotllo ... tots barallats
• El previsible: davant del Liceu, Cafè de l'Òpera ... home millor això que voler ser original i posar-li Cafè de les flames ... Lleig !!!

En definitiva, és que quan poses un bar, a l'hora de triar el nom has de mirar el que tens al davant, tot i que a vegades, això provoqui problemes, i molt important el lloc, per exemple: Santa Coloma o Hospitalet. El pla general de Santa Coloma o Hospitalet ja estableix que sota de cada edifici hi ha d'haver un bar. És la part de Catalunya amb més bars per metre quadrat. És impossible viure a Santa coloma i no ser alcoholic ...

El punt feble dels bars jo crec que són els lavabos. Normalment, no són per menjar-hi una tapa de callos a terra, digue'm asquerós. ara s'ha posat de moda els cartells de "Deixi el lavabo tal com li ha agradat trobar-se'l". Bona cosa li van anar a dir al Zarra, que ja és guarro de mena: quna va sortir allò semblava una lleonera ... "És que a mi m'agrada així". Però si amb prou feina trobés la tassa, de tanta ronya que hi ha! Un dels problemes que tenen molts lavabos és la balda, que no tanca bé, i tu estàs allà amb les teves coses: "Jesusito de mi vida, tú eres niño como yo ... Que mientras esté haciéndolo no entre nadie a verlo ... ". Jo he arribat a estar incòmode a la tassa, intentant fer un sistema de contenció. Estàs tan tens que no pots fer força, trigues més estona i sempre acaba entrant algú. És un problema nacional de Catalunya. Un d'élls.

I que consti que en els bars fan un servei públic molt important. Un dia anava pel carrer, i vaig tenir un desajustament intestinal d'aquells que et quedes immòbil. Sembles una Nancy, que dius: "Això està a punt, està a punt". Et quedes com l'anunci que tothom està parat menys el cotxe ... però al reves !. Vaig pensar: si faig més de quinze passes, no garanteixo res. I allà al costat hi havia un bar: va ser com veure la terra promesa. Vaig entrar al bar "ambos mundos". Li vaig fer un petó al tio i li vaig dir: "Digui'm on és el lavabo, i posi'm una Coca-cola ... Per aquest ordre!".

El més important del bar és la barra, l'autèntic altar on s'oficia la cerimònia de la restauració de bar, amb aquella vitrina, i a sota les tapes. El vidre no ha sabut mai si el posen per protegir les tapes o per protegir els clients. Que vénen ganes de dir: aquesta truita s'us ha mort! Digue'm cerimoniós, però que li donin un enterrament digne! que convidin les croquetes i que descansi ja! ... Que arribi al cel de les tapes ... Passes pel costat de les tapes i és com quan vens per la NII, entre Mataró i Cabrera i passes prop de la deixalleria. Us hi heu fixat, quina pudor fa? Un taxista em va explicar que sempre que agafa estrangers a l'hotel ciutat de Mataró per portar-los al Prat, els hi havia d'explicar: "This is the deixalleiria, no pedorration of me, eh!" ... el tio no volia que s'emportessin aquell record del Maresme ... Aquelles racions de callos, truita espanyola, pop a la gallega, croquetes i, atenció, el perill públic número u: l'ensaladilla russa! Quan se sent un client dient: "posa'm una ració d'ensaladilla russa!", es produeix un silenci a tot el bar. Dos voltors es posen al cable del telèfon ... i l'ensaladilla, quan ha sentit el seu nom, ve soleta, caminant ... com que té vida pròpia! ... amb els pesolets: "Vinga, som'hi!".

Em fi, no m'enrotllo més, dit això envio una salutació carinyosa a totes les persones que treballen en un Bar de Catalunya (especialment les camareres), encar que un cop hagin llegit això ... se m'han acabat els xupitos de gorra.