Pots volar ...


El nostre passat ja se'n va anar: és la nostra història, la consciència del que ens queda és fruit del viscut per nosaltres i pels nostres avantpassats
A partir d'aquest instant, només ens queda el futur, que no es res més, que la suma, entre incertituds i concrecions, de les nostres esperances, somnis i pors. El futur, és molt cops un gran desconegut, però té una circumstància formidable: encara no ha arribat. Avui, demà, en algun moment pròxim o llunyà, la vida ens posarà al davant un fet ... i haurem d'escollir. Haurem de donar un salt potser enorme, d'una transcendència brutal ... i per molt ajut, consells, i ànims que puguem rebre dels nostres amics, familiars, coneguts ... hi haurà un moment, el decisiu, el del gran sí, o el gran no ... un moment en que no tindrem cap altra energia ni impuls que el que neixi de la nostra pròpia força, concentració, ambició i potser amor.
Les decisions de més transcendència de la nostra vida, normalment, venen acompanyades d'una elèctrica i còsmica soledat.
Mentre volis, ni miris mai cap avall ni cap enrera, a on descansa la teva digna i respectable història. Mentre volis, concentrat en il·lusionar-te tu mateix en el moment, i en il·lusionar-te en el futur, en aquell punt del futur a on vols arribar, en definir aquell objectiu, aquell desafiament constructiu per tu i per qui t'escolta. A vegades, el passat és energia i impuls per aixecar el vol, però això no et pot garantir un bon aterratge, i quan més ens aferrem al viscut, més oblidem el present i desenfoquem el futur, i el que té que vindré.
Existeixen moments en que m'agradaria volar ...