Els Bolsos de les ties ....


Moltes dones no poden explicar el que porten dins del bolso. L'altra dia va ser la primera vegada que vaig remenar el bolso d'una noia, mentre ella anava al lavabo, va sonar el mòbil, i ella: "Mira qui es !!!" ... vaig descobrir dues coses mentre intentava trobarl el mòbil: la capacitat de les dones per omplir d'objectes els seus bolsos, i la capacitat dels bolsos per allotjar els objectes de les dones. Ojo com es dilaten els bolsos ... És al·lucinant.
NO és que hi portin coses, és que hi tenen una superfície comercial allà dins, amb escales mecàniques, planta joven ,dependentes ... Un dia vaig acompanyar una noia a la porta de casa seva, i el drama va ser trobar les claus dins del bolso. Un cop superada la fase "pugues, no pugues" (al final, com no podia ser d'un altra manera, va ser "no pugues"), va tardar tant que quan va obrir la porta, en lloc del pis, hi havia una immobiliaria.
El bolso d'una dona és com el tocador de la Señorita Pepis. Sempre hi trobes aquell raspall de pues ple de cabells entortolligats. Jo coneixia una noia, la Silvia Manzano, que es guardava els cabells del raspall i omplia coixins. Tenia molt de pèl, la Manzano. No us podeu imaginar quant: "M'encanta el meu cabell", deia. Anaves a casa seva, i el sofà tenia caspa. En lloc d'escuma seca Hurra, el rentava amb xampú HS, "porque mis cojines tienen el reto de estar siempre perfectos".
En un bolso tampoc pot faltar-hi el kit de maquillatge, format per: rímel, pintallavis; polvera amb mirallet integrat (que més que un mirallet, sembla el retrovisor del cotxe del Carlos Sainz, de lo guarro que està, amb aquella pols marró), i tota la gamma de cremes: crema hidratant, crema depilatòria, desodorant en crema, crema catalana ... Totes !!!. Tot el que sigui crema al bolso, per si un cas. Això és veritat: la dona és previsora, l'home no.
A mi sempre m'ha cridat l'atenció el llapis eye-liner, que es pronuncia "ei-lainer". Té nom de grup heavy: "Tens l'últim dels Ei-lainer?". A més, es veu que serveix per fer ratlles ...
Hi ha noies que fins hi tot porten pinces arrissadores de pestanyes al bolso. Aquella mena de tisores amb la punta en forma de cullereta. Jo coneixia una noia, la MArta Ribé (de totes les noies que conegui diré nom i cognom), que treballava en una pastisseria, i feia servir les pinces d'agafar els donuts. Tot el que tenia al forn era boníssim. Ara: en lloc de "pastetes" menjaves "pestanyetes".
Però això no és res. En un bolso t'hi pots trobar de tot. Me'n recordo que un dia va començar a sonar el mòbil dins el bolso de la Roser, la dona del Gàrcia. El Gàrcia fica la mà dins del bolso, comença a remenar, treu el mòbil, i diu "Sí, digui?". I sent "Fzzzzzz". En lloc del mòbil, s'havia posat a l'orella la Braun Epilady. Li va arrencar la patilla d'arrel. Bueno, va trucar al senyor Braun per dir-li: "depilación sin dolor?" ... Esto no me lo dices a la cara!".
Les dones omplen els bolsos d'objectes sense seguir necessàriament un criteri. Per exemple, sempre duen ulleres de sol, encara que surtin de casa a les onze de la nit !!!. Deu ser per si passa un cometa, veure'l bé. De fet, en passa un cada mil anys, però n'hi ha prou que no les portis, perquè passi: "Jo sí, sí, sempre porto ulleres de sol per si torna a passar el Yakutake ....".
També duen un miniparaigües plegable. Tan mini, que sembla un ombrel·la d'aquelles que posen als còctels. Si plou, evites que se't mulli la punta del nas. Les més manyoses acostumen a dur un costurer portàtil, d'aquells que són robats d'un hotel: "No, robat de l'hotel, noooo! Hi posa Cadena Meliá, però és la marca!". Aquell costurer de la cadena Meliá que és molt bonic per una emergència, però és tan petitet que sembla fet pel Galindo: amb dos botonets, una imperdible, una agulleta i un tros de fil. Que més que per un cosit, et dóna per fer un piercing.
Per últim, al bolso d'una dona no hi pot faltar un paquet de Kleenex (sempre hi ha una dona que té un Kleenex), i altres productes de cel·lulosa, igualment absorbents. Alguns, fins hi tot adequats per fer el pi al terrat de casa. L'altre dia vaig anar a estendre la roba, i si no hi havia cent ties fent el pi al terrat, no n'hi havia cap. T'ho juro. Era un somni !!! ... massa JB !!!.