Bíceps o cervell ? ...

L'ésser humà procedeix d'un seguit de simis (primats) els quals, la màxima demostració d'intel·lecte es limita a la seva capacitat per apilar caixes fins arribar a un plàtan.
Si considerem que les nostres més remotes arrels, l'instint i la força, també van ser les seves, l'avantatge sobre els parents llunyans en ocasions dona per sentir-nos molt més que satisfets.
Respecte a l'instint: la nostra capacitat per refinar-lo fa del cervell humà l'estructura viva més perfecte del planeta. Gràcies a ell, l'evolució material ha estat magnifica i les previsions del que vindrà poden arribar a ratllar el màgic. Respecte a la força: l'evolució va ser i segueix sent nefasta. En masses ocasions es van imposar la força dels bíceps, reforçats amb garrots, llances, pólvora, bales i, últimament amb bombes per ara no nuclears.
El talent constructiu sempre aporta benestar i alegries, la força destructiva sempre deixa desgracies i rancors.
Penso que ens trobem a les portes del canvi generacional més transcendent de la nostra historia. Mai hi havia hagut tants joves en escoles i universitats dels cinc continents. Aquesta realitat, juntament amb un mínim benestar i a una tecnologia espectacular, sense cap dubte va modelant en els seus cervells un altra forma d'entendre el món que ven aviat hauran de conduir. Els que viuen en democràcia i sense la pressió de predicadors exaltats ho declarant entre murmulls privats: volen pau i progrés ... desgraciadament, el soroll públic encara seguirà, per un temps, dominat per determinats simis boixos pels seus bíceps.