Match Point ...

El genial Woody Allen ho va plasmar maravillosament a la pel·lícula Match Point: el moment en que la pilota de tennis queda en un equilibri impossible sobre la red, i durant uns segons dubte entre atravesar-la i sentenciar, o quedar-se en el propi camp.

Quant Pau Gasol va llançar l'última pilota a cistella, aquell instant va durar molt més que el temps que marcava el cronòmetre. Sense necessitat de repeticions televisives, descripcions o gràfiques, qualsevol que hagués vist aquell tir pot reproduir-lo mentalment, a camera lenta. La pilota va volar, va coquetejar amb la cistella, i de sobte, com si tingués vida pròpia, es va rebel·lar i va decidir no entrar.

Així de simple es pot dibuixar la línia que separa el gloriós triomf de l'amarga derrota, per tirar d'uns dels tòpics de la nostra societat actual. Un punt, una dècima, un segon: la vida dels esportistes està marcada pel temps i la mesura, i a cops l'atzar es que decideix recompensar o depreciar les llargues hores d'esforç.

El comú dels mortals ho tenim més difícil per identificar el moment exacte en que la vida ens canvia per sempre. Exceptuant una enfermetat, un accident o el premi de la loteria, normalment, tenim que rebobinar per saber si va ser aquella paraula que vam dir de més, o que potser no vam arribar a pronunciar; si va ser un gest que no va arribar a temps; o si va ser la mandra o l'ansietat el que ens va empènyer a actuar massa tard o massa d'hora.
Necessitem perspectiva, i així encara, no sempre sabrem si fou l'atzar el responsable de tot el que podia haver estat, però no va ser.

Actualment conec quins son els fets que, fins el moment han fet canviar molts plantejaments de la meva vida. Desconec que serà, però conec perfectament l'ara i el penso disfrutar al màxim. Somriures, abraçades, petons i Champagne francès ... CARPE DIEM !!!