Bon Any 2008 !!! ... Reorganitzem els anys? ...

Ei!!! Molt Bona any Nou a tothom !!! ...

Suposo que alguns encara deuen estar de resacot ... ahir segur, jo no, no vaig sortir !!! ... i aprofitant això vaig tenir temps de fer unes reflexions: l'any que ve anirà fatal. Sí, sí, ho sento, però serà així. I preguntareu per què n'estic tant segur. Doncs perquè els anys estan com el Barça: mal planificats. Tu et mires l'any i ja veus clarament que hi ha mesos que et sobren, mesos tontos. Ja veureu, fem un repàs.

Gener, per exemple. A mi, molt no m'agrada: Que si la "cuesta de enero" i tot plegat. No me'l carrego perquè els nens puguin tenir els Reis. Però i el febrer? No em direu que no és un mes tonto, tonto: "Aquest any tindré 29 dies perquè és de traspàs, però jo de normal en tinc 28". Fora !!! I quan t'acalreixis tornes, Indecís !!!.

En canvi març és una altra cosa. Ja comença a fer caloreta. Aquelles robetes, aquells tops. La primavera, la sang altera. Que en veritat no l'altera la sang, sinó que la concentra en un punt del cos. Ja sabeu que els homes tenim dos cervells i quan un rega, l'altre no. Total que el març deixem-lo. Té rotllo.

L'abril és perfecte. Amb el dia de Sant Jordi. Doncs abril el deixem. En canvi maig, què té? "hasta el 40 de mayo no te quites el sayo". "Quitátelo tu el sayo". No l'he entès mai, aquesta dita: primer, quan és el 40 de maig i no sé que coi és un "sayo". El maig eliminat. Així ens estalviaríem d'anar a les comunions i regalar aquells rellotges-calculadora-water-resistant als xavalets. Que els nens els posen al lavabo: "Què fas? És que és wàter resisitant!".

Anem pels següents: juny, juliol i agost intocables. Només faltaria que ens toquessin les vacances. Però el setembre, i això que és el meu aniversari, fora també. Que de petit re em feia més ràbia que sentir: "En setiembre prepara la vuelta al cole". "Prepárala tu, la vuelta al cole ... con el sayo, si vols". Qui tenia ganes de tornar al cole! Ho pinten com una festa, però és una tragèdia. Setembre suprimit. Algú pot dir: "No, que l'11 de setembre és la diada". Però si des de lo de les torres bessones que està gafat aquest dia. A més, què és això de celebrar una derrota? Posarem la diada en alguna altra data històrica que es produís una victòria da Catalunya. La posarem ... la posarem ... bé, cada any la posem enmig d'algun pont i ja està. Això ja ho parlarè amb en Montilla, que faci alguna cosa. A veure si en Pepe no farà res!.

I l'octubre també fora, que no té res. Del 31 d'agost, saltem directament a l'1 de novembre. Tots sants. Els morts són sagrats. I ja tornaríem a estar al desembre.

No em direu que no pinta millor un any així, sense mesos tontos. Un any de 9 mesos! Perfecte. L'embaràs, per exemple, duraria un any. S'ha acabat fer aquells recomptes difícils: "Si jo vaig néixer el setembre els meus pares van fer la caídita ... Maig i me llevo dos". Re. Un any abans i ja està.

Aquest nou calendari ho faria tot més fàcil. Posats a simplificar, amb el clima faríem tres quarts del mateix. S'han acabat les estacions: la meitat de l'any fred i l'altra meitat calor. Re de mig temps. A buidar l'armari d'aquelles rebequetes, que només et pots posar un dia. O biquini i xancles o samarreta de felpa Damart Thermolactyl. "Punto pelota". I a qui no li agradi el fred, fàcil: que se'n vagi a l'altre hemisferi.

Un altre tema. La lluna: "que si està decreixent". "No, que està quart minvant ..." En el nou any que proposo, la lluna estarà o no estarà. Tema zanjat. De l'1 al 15, lluna plena. I del 15 al 30 no estarà: "A quina banda del carrer toca aparcar?. A l'esquerra, perquè hi ha lluna plena". Fàcil.

Hi haurà el tipic pesat que tocarà el que no sona: "Perdona, és que jo sóc libra i t'has carregat els meus mesos". Tranquils que està tot pensat. A partir d'ara tots som piscis: "La conjunción de planetas no te es favorable. Hoy tendrás un mal dia". Com el jefe també serà piscis, també tindrà un mal dia i això et farà més feliç. I el Rappel: "¿Y yo que hago?". Doncs vestir-te bé i posar-te les ulleres com Déu mana que sempre les porta al revés. Aixó és el que ha de fer.

Ara, això sí. Fem els canvis que fem, catorze pagues anuals. amb lo que ha costat. Amb la quantitat de disputes laborals que hi ha hagut al món, a veure si ara per una tonteria cobrarem menys. En l'any que jo proposo cobrarem igual o més.

Salut, i Bon any !!!!