Custo Barcelona - Bread & Butter (18 de gener de 2008) ...



El Custo més portable
Poca, molt poca de la seva figuració característica i línies molt portables. Així podríem definir l’avanç de la col·lecció d’hivern de Custo Barcelona que es va veure al vespre en una desfilada a la Sala Oval del Palau Nacional.

Poca, molt poca de la seva figuració característica i línies molt portables. Així podríem definir l’avanç de la col·lecció d’hivern de Custo Barcelona que es va veure dijous al vespre en una desfilada a la Sala Oval del Palau Nacional. El dissenyador va mostrar la part més comercial dels seus vestits, deixant la fantasia per a la passarel·la de Nova York. Sense oblidar el seu toc característic –barreja de materials, grafisme, color i superposicions– Custo presenta una dona més relaxada, amb llargs vestits de punt molt ajustats, que no deixen de ser sexis ja sigui amb un gran escot o deixant veure una cama, que porta les minis o faldilles sobre genoll tan en tendència, sempre plisades i amb gran vol. Els abrics es fan globus, i els vestits de seda lluminosos són amplis, però també hi ha una dona de cintura marcada i aires de nena bona que queden difuminats amb els tocs de color.

Els pocs pantalons que hi ha són de cintura alta i amplis de cama, que de fet, és com ve la moda en el sector més de confecció i menys texà. Així ho vam veure a les àreas del Bread&Butter dedicades a la moda més formal. Continuen els vestits curts, els babydoll, els pichis... i les chaquetetes trapezoidals dels 60 fan furor fins i tot en pell. Sita Murt, que ha fet la seva millor col·lecció dels últims anys, dóna un acabat encerat a les faldilles amb llaç molt similar al dels texans més canyers, però amb un significat completament oposat. No gaire lluny del seu stand, Roberto Torreta estrenava la seva segona línia per una dona jove que vol veure’s arreglada, i s’atrevia a fer els texans com si fossin peces més de vestir, amb camal ample i tir pujat.