La Solteria ...

Segons un estudi publicat recentment, a Espanya hi ha uns set milions de solters/es, entre els quals m'incloc. Un amic meu em diu "Hosti, doncs quedem !!!". Li dic: "OK, però els truques tu eh !!!".
De tota manera, això dels estudis s'ha d'agafar com la roba interior d'un solter: amb pinces. sí, perquè la gent menteix. Només que l'enquestadora estigui bona, ja pots ser el Frodo ... que t'empasses l'anell de casat si convé.
Abans, ser solter era com sospitós. arribada certa edat, estaves al dinar de Nadal i alguna parent deia, amb "tonillo": "Que raro, en Jordiet no té nòvia". I tu pensaves: "El raro és el teu marit". I ta mare et preguntava: "Fill, no t'agrada cap noia?". I després d'una pausa: "I els Village People, t'agraden?". O en els sopars, tot eren indirectes: "Jordi, em passes l'arròs, que a tu se t'està passant ...".
Una altra frase que els casats diuen molt als solters és: "Quin xollo, tio! Tu entres i surts quan vols". Que penses: "Doncs sí, tinc claus de casa meva". Què passa? Que quan et cases te les prenen?.
No us negaré que ser solter té els seus inconvenients. Quan et pica l'esquena no aniràs al veí perquè et rasqui. Jo tinc tots els marcs de les portes gastats de tant refregar-me. A vegades, semblo la Chiqui Martí fent un número amb la barra.
O una cosa tan simple com plegar els llençols. Heu provat de fer-ho sols? Sembla que estiguis enrotllant un paracaigudes. És impossible. Jo vaig arribar a trencar l'ordinador perquè vingués un tècnic i m'ajudés a plegar-los. Ell els agafava per la "banda ampla". És que era un tècnic de Telefónica.
Després hi ha el tema de la neteja domèstica. Un clàssic. Clar, has de netejar la casa perquè sola no es neteja. Haurien d'inventar la "casa autonetejable": arriben les set del vespre i has de sortir al carrer a tota pastilla perquè la casa comença a netejar-se ella mateixa.
Encara que el pitjor de ser solter és que t'ho recordin constantment. Vas a un restaurant a sopar sol i quan entres el tio sempre et pregunta: "Quants són?". I tu: "És que no ho veus, que tinc l'arruga de les pinces a la camisa? Un, cony, un!". I és un problema. "Un? Doooncs ... a veure on el poso." Que veus un restaurant buit, amb taules immenses, per quatre, per set, per vuit, per tres, per dos ... I tu allà sol, amb el teu diari, creant un conflicte. I al final, el tio diu: "S'haurà d'asseure aquí". Al costat del WC.
Però hi ha coses que és millor fer-les sol. La segona és anar al cine. tens els dos braços del seient per tu. No els has de compartir. Tot i que quant surt el tràiler de Cineplex, és molt trist no poder dir-li a ningú: "A veure si el canvien ja, que encara surten les torres bessones!". I després la gent et mira i pensa: "Pobre. No té ningú amb qui cantar el Mooooooovirecord". I si el que vas a veure és una comèdia, rius una mica, però no et descollones. Només et descollones quan vas amb algú altre.
Jo sempre he pensat que, en el fons, la solteria és com una gamba: primer et menges el cap i al final ... te la peles.