La Grip ...


Algú de vosaltres té la grip en aquest moment? dons jo si !!!, estic més congestionat que la A-7 l'1 d'agost.
La grip és una cosa que no entenc: amb la d'avenços que ha assolit la humanitat, com pot ser que la grip encara no es curi? Podem viatjar a Mart, inventar Internet o la centrifugadora d'enciam ... Però quan es tracta de curar la grip, res de res. "No, es que ... los virus de la gripe cambian cada año. Son cepas que mutan." Que sembla el títol d'una pel·li de terror: "Cepas que Mutan". I per què muten? Per fotre. M'imagino els virus: "¿Tú vas a mutar este año?". "Psé, no sé. Igual me dejo la perilla, pa' que no me conozcan". A més, és una malaltia que no desperta cap mena de compassió. Tu dius: "Tinc una pedra al ronyó". "Ei, col·lega. si vols et dono el meu. Total, me'n sobra un". En canvi: "Tinc la grip". "Fuig d'aquí, bitxo! Que em contagiaràs, cabró!".
Jo, quan no tinc la grip, faig el mateix. si vaig a l'autobús i algú esternuda a prop meu, aguanto la respiració. Una vegada, em vaig fer tota la línia sencera sense respirar. em ve el revisor: "Bitllet?". Dic: "No, oxigen".
Sens dubte, el més insuportable dels refredats són els mocs. Et pases el dia mocant-te amb el mocador. que abans de plegar-lo, te'l mires, amb morbo, per veure què tal: "Senyooor, no pot ser que tot això sigui meu". bé, i la gran polèmica: els mocadors, de paper o de tela? amb els de tela, estalvies. Però jo no sé si són massa higiènics. Després d'unes quantes mocades, en comptes d'un mocador sembla una patata xip: el doblegues i cruix. Tot i que el pitjor és el paper de vàter. Mira que és lleig veure les taules de l'oficina plenes de rotllos de paper de vàter. alguns, fins hi tot, amb el Colhogar súperabsorbente. Jo crec que haurien de fer el "Colocurro". El problema és que, amb el paper, al final sempre t'acabes encetant. Un amic meu, per no haver de mocar-se, feia servir el mètode futbolista, ja sabeu, et tapes el nas amb un dit i expulses. Sí, ja ho sés, és una marranada, però t'estalvies paper i irritacions.
El més ridícul de tot plegat és la veu nasal que et queda. Refredats, tots semblem el Carlos Jesús: "Vengo de Raticulín y tengo un micromoco en el cerebro. Fiu-fiu". I a mesura que et vas trobant millor, et vas acostant més al "Crítofer": "Por el poder de Ganimedes, ya me voy curando ...". Tenir el nas tapat és un veritable problema. a l'hora de menjar, has de parar i obrir la boca perquè t'entri l'aire. que et toca un tio refredat a la taula del davant i és: "Camarero, no hace falta que me cante el menú. Ya lo he visto todo".
Diuen que el millor que hi ha per curar la grip és suar al llit. Et poses 40 mantes i vinga. això sí, l'endemà, el pijama s'aixeca sol: "Ei, que ho deixo, eh". Però encara hi ha remeis naturals pitjors. "T'he preparat un suc de taronja calent (que ja són ganes ... ) amb una mica de llimona, mareselva i una cabeça d'all que també va bé per la tensió". Segur que va perfecte: els virus ho ensumen i surten cagant hòsties. L'altra cosa és fer vapors. Que aquest matí estava jo amb la tovallola al cap i la dona de fer feines s'ha espantat creint-se que era el Darth Vader: "Hhhhh ... que los vahos te acompañen".
En fi, he aprofitat que estava al llit per llegir-me el programa electoral del PP. I m'ha anat força bé: a més de refredat, ara tinc mal de cap.