Quina gran veritat !!! : L'amor "desactiva" la capacitat de criticar la persona estimada ...

Font: Diari AVUI, Diumenge 23 de març de 2008
L'amor "desactiva" la capacitat de criticar la persona estimada
Les últimes investigacions sobre el funcionament del cervell han revelat que les persones que estan realment enamorades perden la capacitat de criticar les seves parelles, és a dir, es tornen incapaços de veure els seus defectes, cosa que confirma aquell popular refrany que assegura que "l'amor és cec"
Les últimes investigacions sobre el funcionament del cervell han revelat que les persones que estan realment enamorades perden la capacitat de criticar les seves parelles, és a dir, es tornen incapaços de veure els seus defectes, cosa que confirma aquell popular refrany que assegura que "l'amor és cec". Almenys això és el que passa en els casos d'amor romàntic i maternal, en què s'ha detectat que, davant determinats sentiments, s'activen les mateixes regions del cervell, segons que ha explicat la neurobiòloga Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. El més curiós del cas, no obstant això, és que, paral·lelament a aquesta estimulació que es produeix a les mateixes regions cerebrals, en els dos tipus d'amor es "desactiva" la zona del cervell encarregada del judici social i de l'avaluació de les persones. Se suprimeix, per tant, la capacitat de criticar els éssers estimats, una situació que es reprodueix tant en éssers humans com en animals.
"Quan ens enamorem perdem la capacitat de criticar la nostra parella, pel que pot dir-se que, en certa manera, l'amor és cec", assenyala Dierssen, que recentment ha participat en un cicle Amor, ciència i sexe organitzat per l'Obra Social de La Caixa. Els estudis que des de fa uns quants anys es duen a terme en éssers humans i ratolins per conèixer el complex funcionament del cervell estan aportant dades tan innovadores com sorprenents en el sempre estimulant terreny de l'amor.
Aquests avenços estan ajudant, per exemple, a respondre a preguntes tan bàsiques, però també tan enigmàtiques i suggestives, com què passa en el nostre interior quan ens enamorem, què succeeix en el cervell i per què sentim -o no- desig sexual. El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix l'amor com "un sentiment intens de l'ésser humà que, partint de la seva pròpia insuficiència, necessita i busca la trobada i unió amb un altre ser". Per a Mara Dierssen, no obstant això, l'amor és alguna cosa més simple, "una addicció química entre dues persones". Diu aquesta investigadora que quan existeix enamorament de veritat es donen, en més o en menys grau, una sèrie de circumstàncies comunes, com l'atracció física, la gana sexual i l'afecte i l'afecció duradora.
Aquests sentiments desencadenen en el nostre interior un conjunt d'alteracions químiques que generen substàncies com la dopamina, responsable de la sensació d'atracció, i la serotonina, implicada en els pensaments obsessius. L'anàlisi d'aquests aspectes, així com de l'activitat cerebral, també ha permès constatar que el cervell d'homes i dones funciona de manera diferent quant a l'amor es refereix i que qüestions com els diferents nivells d'apetència sexual tenen una explicació científica. "S'ha descobert que hi ha diferències entre gèneres, de manera que l'home és més sexual, té una gana sexual més constant, mentre que la dona és més sensitiva", explica Dierssen.
Fins i tot la infidelitat afecta de manera diferent unes i altres espècies. Se sap, per exemple, que només el tres per cent dels mamífers són monògams, com els ratolins, les orques i l'home, mentre que la gran majoria són promiscus. Això no obstant, adverteix Dierssen, un experiment dut a terme en ratolins de muntanya, caracteritzats per la seva gran promiscuïtat, ha permès comprovar que la monogàmia animal és genètica i que una simple manipulació dels gens d'aquests animals pot fer que els mascles siguin fidels a la seva parella.
L'experiment, de moment, no s'ha efectuat en persones, encara que ha despertat un gran interès per l'abast que pot tenir en les relacions humanes, tenint en compte que més del 15 per cent dels espanyols afirma haver estat infidel alguna vegada en la seva vida, mentre que el 43 per cent assegura haver-ho desitjat en algun moment.