No siguem chulos ...

Schalke 0 - FC Barcelona 1
El Barcelona està més prop de les semifinals de la Champions League gràcies a un xaval que a aquestes altures deuria estar preparant els parcials o estudiant per a anar a la selectivitat. Que sigui Bojan Krkic el qual tiri del carro d'un equip dissenyat per a fer història ens hauria de donar de pensar perquè, només acabar el partit es van detectar en l'entorn barcelonista una sèrie de preocupants símptomes d'autocomplacencia.
Samuel Eto'o va sortir del Veltins Sorra dient que "el Barça està jugant bastant bé"; Márquez assegurava en la vespra que tenia la consciència tranquil·la; des de la directiva s'assegura que tot va la mar de bé al mateix temps que es filtren als mitjans de comunicació els noms d'entrenadors de futur.
El Barcelona és històricament un equip d'outsiders que mai ha sabut trobar-se a gust en l'abundància. No és un equip com el Real Madrid, el Bayern de Munich o el Manchester United que han nascut chulos i moriran chulos. La chulería és un recurs que els serveix a aquests conjunts per a amedrentar al rival i aparentar múscul en ocasions difícils quan darrere només hi ha pell.
El Barça, en canvi, ha de viure de la humilitat. Als culés no els va anar de chulitos per la vida perquè aquesta és una actitud que irremediablement dirigeix als barcelonistas cap a l'abisme.
Per tant, davant la pírrica victòria de de el dimarts davant un equip com el Schalke, que ve a ser alguna cosa menys que un Osasuna en la Lliga espanyola, el millor seria prendre precaucions de cara al partit de tornada. Ho dic en seriós, no tinc clar que el Barça estigui per a confirmar el 0-1 de l'anada dintre d'una setmana en el Camp Nou. Aquests muchachotes del Schalke ens van cosir a balons aeris i els van rematar tots. Ni un solament va ser acovardit per la defensa blaugrana. Dic jo, que algun dia, aquests alemanys seran capaços de ficar un dintre. Per part blaugrana, seguim encomanant-nos al chavalín.
Així que no veig jo tan desequilibrada i tan decidida l'eliminatòria de cambres de final. Pot ser que pequi de pessimista, però quan escolto a Eto'o dient que juguen bé; veig a Rijkaard relaxar-se (encara més de l'habitual); a Márquez desafian als quals pensen que té una jeta d'aquí a Guadalajara i a la directiva "chuleando" en els aeroports, em preocupo encara més.