Pensió complexa ...

Abans que res, perdona si fa una mica de olor a tancat, feia molt temps que ningú s'allotjava aquí, i menys encara amb la intenció de quedar-se. Obre'm bé de portes i finestres. Que corri l'aire, que entri la teva llum, que pintin alguna cosa els colors, que a aquest blau se li pugi el vermell, que avui ens anem a posar habiteu-vos.
I parlant de posar-se, ves posant-te còmoda, que estàs en la teva casa. Jo, per la meva part, ho he deixat tot disposat perquè no vulguis mudar-te ja mai més.
Pots deixar les teves coses aquí, entre els anys que et vaig buscar i els quals et penso seguir trobant. Els primers estan plens d'errors, els segons, tenyits de ganes de no equivocar-me una altra vegada.
L'espai és tan acollidor com em permet la meva honestedat. Ni molt petit com per a sentir-se incòmode, ni massa gran com per a ficar mentides.
Els meus records, els vaig deixar tots escampats per aquí, en caixes de sabates gastades i cansades de donar voltes per vides alienes. No trepitgis encara, que està fregat amb llàgrimes recents, i podries relliscar. Jo t'aviso.
L'interruptor general de corrent està connectat a cadascun dels teus somriures. Intenta administrar-les bé i no riure't massa a riallades, no vagis a fondre-ho de cop.
No se si t'ho havia comentat abans, però l'estufa la poses tu. I parlant del tema, he intentat que la temperatura de l'aigua sempre estigués al teu gust, però si alguna vegada notes un gerro d'aigua freda, això és que se m'ha anat la mà amb el escalfador.
Surt i torna a entrar passats uns minuts. Disculpa'm si és l'única solució, és el que tenim els de la vella escola, que a aquestes alçades ja no ens fabriquen ni els recanvis.
Tampoc acaba de funcionar-me bé la rentadora. Hi ha coses del passat que necessitaran més d'un rentat, és inevitable. I hi ha coses del futur que, com és normal, s'acabaran gastant de tant rentar-les. La recomanació, embrutar-se al seu ritme i en el seu grau just. Això sí, no et preocupis pel que passi amb els llençols, que les meus ho aguanten tot.
Per acabar, t'he deixat un bany de princesa, un llit de bella dorment, un sofà de luxe i una mica de pollastre fet en la nevera. Perquè els gaudeixis al teu gust, això sí, sempre que segueixis reservant el dret d'admissió.
Aquí no véns a rendir comptes, sinó a rendir-te tu. Aquí no véns a competir amb ningú, sinó a compartir-te amb mi. I el de donar explicacions, deixa-ho per al senyor Stevenson.
La resta, no sé, suposo que està tot per fer. Trobaràs que sobra algun envà emocional, que falta alguna neurona per moblar, i que trobes a faltar, sobretot al principi, alguna reforma en façana i estructura.
Digues-me que tens tota la vida, i vaig demanant pressupostos.
Digues-me que intentarem tota una vida i aniré encofrant les meus mai més.