Experiències Sexuals ...

Notícia: “Només el deu per cent de les adolescents considera que ha d’arribar verge al matrimoni”

Han fet una enquesta i han descobert que la gran majoria de les adolescents està a favor de les relacions prematrimonials. La pregunta l’han feta només a noies. Als nois no. Que no tenim dret nosaltres, a arribar verges al matrimoni? Jo he estat a punt d’aconseguir-ho!.
L’adolescència. Quina bonica etapa de les nostres vides. Elles es plantegen si ho faran o no abans de casar-se. I ells es plantegen si ho faran o no un cop casats. Perquè hi ha dones que volen ser verges inclús després del matrimoni. El Carles es va casar fa cinc anys amb una d’aquestes. Està fatal, l’home. I no sap com abordar-ho perquè ella no s’ofengui. Li diu: “Carinyo, no ens descuidem de fer algo? Què era allò que fèiem abans d’anar a dormir?”. I ella li respon: “Mmm ... tancar la clau del gas?”. I ell: “Clau? clau? què és un clau?”.
L’enquesta de què us parlava no està completa: hi falten les noies que estaven tenint relacions sexuals en el moment que es va fer l’enquesta. Les úniques respostes que van poder donar van ser: “mmm ...” (de plaer), o bé: “sí, sí, sí, més, així, així ...”. N’hi havia una tan escèptica que quan feia l’amor, en comptes de “sí, sí, sí ...” deia “psè, psè, psè ...”. I una tan insegura que deia “no sé – no contesto, no sé – no contesto ...”. Però això és un altre tema.
Per cert: jo sempre he pensat que és molt limitat el vocabulari que s’utilitza en el moment del coit – coit: paraula tan curta com, sovint, l’acte que descriu -. Si no vigilem, tant fer servir els ordinadors, acabarem fent proposicions dient: “Fem enter? Fem enter?”. L’altre dia vaig conèixer una tècnica informàtica i, en un moment donat, em va dir: “Inserta el disquet!”. I jo li vaig haver de respondre: “És que no tinc disc dur!”. I ella va pitjar la tecla d’”Escape”.
El tema vocabulari em preocupa. Jo voldria fer una crida als senyors membres de l’Institut d’Estudis Catalans perquè hi ha un greu problema de terminologia quan ens volem referir a la cosa que ens ocupa, per exemple:
- “Acte sexual” no m’agrada, perquè penso que al final ha de venir un notari a aixecar acta. “Doy fe ...”. “Sí, dé fe, pero en otra parte que aquí estamos enfeinados”. A més, en els actes sempre hi ha un ordre del dia, i en el tema sexual sol haver-hi un desordre total. Més que ordre del dia, és desordre de nit.
- “Coit” tampoc m’agrada. Quan sento “coit”, em ve al cap el Samaranch i em desmotivo en sec. Com ex – president del COI ... I jo que en el sexe tampoc és que tingui un nivell olímpic ...bé, de fet sí: ho faig un cop cada quatre cada quatre anys ...
- Els verbs de l’estil “copular”, “cobrir”, “muntar”, o “enganxar-se” em recorden sempre els dos mandrils que vaig veure fent-ho al zoo. No ho he pogut oblidar. Com deia el Rodríguez de la Fuente: “En el momento de copular, el mandril de trasero colorado ...”. Clar, tenen el cul vermell perquè els vegis venir de lluny! Nostro Senyor els va castigar: “Anireu com una moto durant tota la vida, però tindreu el cul vermell perquè les mandriles ho sàpiguen”. Imagina’t això traslladat a l’espècie humana. El Conde Lequio tindria el cul fosforito!.
- També existeix l’expressió “fer l’amor”, que és molt queca i sovint inexacta. A veure: Si em ve una noia i em diu “anem a fer l’amor”, no li diré: “És que has utilitzat una expressió queca i inexacta ...”. És més fàcil que directament li respongui que sí. Però tots sabem que per fer l’amor, no cal l’amor. Més aviat cal un miracle!.

Ara bé: que bonic és la primera vegada. Com me’n recordo! I això que ja han passat tres dies ... !!! La gent sol dir: “Quin moment més intens!”. Clar, perquè extens no sol ser-ho. Ell pregunta: “Te’n recordes de la primera vegada, al trencaones?”; i ella: “Ah, però vam arribar a parar el cotxe?”.
Als adolescents que m’esteu llegint: si voleu un consell de veterà, per aconseguir fer l’amor necessiteu, a part de sort, molta diplomàcia. Has d'intentar-ho sense que es noti que ho intentes. Ella sap que tu ho vols fer, però vol que tu facis veure que no ho vols fer, per deixar-se convèncer sense que tu pensis que ella sabia que tu ho volies. És fàcil. Només cal interioritzar-ho. És com conduir: quan ho mecanitzes tot ja no hi has de pensar. I recordeu que una frenada a temps estalvia molts accidents.