La bondat és la màxima expressió de l'ètica amb un mateix, perquè a canvi de res impulsa a donar a qui no aconsegueix, amb la finalitat de que millori la seva situació. I no obstant això, arrossega un immens problema: ni té un concepte modern ni un lideratge contemporani. Per a molts, bondat és igual a debilitat o cursilada. La seva imatge la varen capitalitzar sants i beats que van viure costums i moments que ja no serveixen. I mentre, el soroll públic multiplica l'aspra atmosfera de la maldat, amb el seu immens assortiment de guerres, dèspotes, maltractaments, enfrontaments manipulats i altres 100 desquicis. Per a la maldat sempre hi ha titulars; per a la bondat, amb sort, un modest racó.
La cultura en llibertat ens ha fet veure que la bondat no es predica: es fa. S'ha substituït la commoguda bondat-caritat per la bondat-utilitat que construeix i resol. La bondat retòrica proclamada en tribunes i predicada, convencions i oracions, fa el que la brisa suau: refresca ànims però no mou molins.
Aquest silenci que cobreix la grandiosa tasca de tanta ONG, de alguns religiosos que posen per davant acció a oració, de moviments socials submergits en problemes duríssims, són immensos exemples de bondats mudes i sense passarel·la.
La bondat només serà considerada un be amb prestigi i apetecible quan un pròxim gran líder espiritual o polític la converteixi en proa de la seva activitat. Algú vol donar el primer pas?
Doncs, ja m'agradaria saber donar el primer pas! Però jo lider no sóc de res o sigui que m'hauré de conformar actuant el millor que sé i puc en aquest paper de "bona persona" que sempre he volgut saber desenvolupar.
ResponderEliminarjo penso que individualment hi ha molta bondat (de vegades només una disferssa hipòcrita, és cert), però sovint els malentesos són font de conflictes
ResponderEliminarsempre m'han fet rabia els liders (seguint amb els comentaris anteriors...)
ResponderEliminarrealment no està valorada com es degut la bondat de la gent, però també hi ha el problema de la reciprocitat, tu pots donar molt de tu als altres, però si no reps alguna cosa a canvi, al final et canses de tant ajudar. Quan dic alguna cosa no vull dir diners, vull dir un suport quan ets tu el qui el necessites o depenent de la situació un somriure d'aquells que t'omplen ja que és senyal de que el que has fet ha estat ben fet.
No he llegit més de dos textos d'aquest blog, però m'hi aniré passant, està molt ben escrit i és interessant.
Salut!
Jo tb sóc nova! i m'ha agradat l'estil com planteges i els pensaments.
ResponderEliminarReferent al que dius, jo no sabria per on començar, no confio gaire en les ONGs, intento ser bona persona, amb tothom,però reconec que no es dificil, em limito a no fer res que pugui ni molestar, ni tant sols aparcar en doble fila.
Jo també sóc "nova" per aquí.
ResponderEliminarVa bé fer reflexionar perquè cada dia perdem més els valors amb pes i tot està farcit de fum. També costa que surtin líders que engresquin i que prediquin amb l'exemple. Sense fer soroll anem aportan un granet de sorra...a veure si mourem muntanyes!
Fins aviat
És la única manera d'avançar. Les individualitats que aconsegueixen sobresortir elles soles, no tenen sentit sinó és perquè n'aprenguem. Cal que cadascú ajudi amb el que pugui, avançant junts, jo també avanço. No hi ha també un punt egoista? Potser per això, cal afegir-hi bondat...
ResponderEliminarSi en sabés... si pogués fer-ho i que els altres s'ho creguessin...ja ho procuro, ja....
ResponderEliminarI per cert, un goig haver tingut la oportunitat de llegir-te!
ResponderEliminar