Aquesta secreta doble vida...

Vam conèixer el món des de la més absoluta dependència. La imitació i la sorpresa alimentaven el nostre cervell, que cadascú filtrava amb el seu adn i omplia amb la seva circumstància. Tan poca vida havíem de tenir que, només en teníem una.
Comencem a desdoblar-nos en l'adolescència, aquest període de rebel·lia que esclata quan per primera vegada un percep que viu intensament confrontat entre dues vides, la vida tal qual té i la vida que voldria tenir.
A partir de llavors, si exceptuem els qui viuen apoltronats o adormits per absència d'inquietud, tots tenim el cervell embarassat d'idees que van gestant altres futurs, l'esperança de nous dies que signifiquin altres emocions, entorns o situacions. Tots vivim fecundant en silenci una doble vida.
Quants amors que no saben o no poden trencar aigües s'estan engendrant? Quant ressentiment estan parint els lligats a un treball del que no poden fugir? Què estaran concebent els cervells dels copejats adolescents palestins? Fins a quan els joves cubans suportaran als dos Castro castradors de llibertats? Quants republicans s'estan concebent diàriament? Quanta majoria suma els farts per saturació de nacionalismes a pressió?
La doble vida personal és matèria privada. Però quan silenciosament fecunda en la consciència de molts, sempre acaba convertida en embrió del futur, fins a la espera d'un líder que ho activi.