Sense discussió ...

Tot es construeix des de l'enteniment i tot es destrueix des de l'enfrontament. Els interessos, amors, cultures, déus i banderes que a uns els serveixen per a unir-se, uns altres els converteixen en motiu fonamental per a enfrontar-se. Així va començar el món. Així continua. Ens van ensenyar a parlar, a menjar, a caminar.
Ens van ensenyar matemàtiques, gramàtica, geografia. Ens van ensenyar moltes coses. Però ningú ens va ensenyar a enfrontar i resoldre un desacord. Ningú ens va ensenyar a discutir.
Educats des d'un dirigisme intel·lectual, moral i polític, no vam ser educats a saber adoptar la menor elasticitat cerebral per a entendre, des d'un mínim respecte, altres idees que no anessin les oficialment implementades en la nostra parcel·la geogràfica. Els programadors de la societat sempre tracten de dirigir les nostres vides amb l'exclusiva fi de potenciar les seves, perquè les ideologies a més de poder els donen de menjar.
Disentir és el més lògic del món. Saber escoltar des del respecte mutu canvia l'òptica dels cervells perquè amplia contrastos, horitzons, visions i ambicions. Saber que no hi ha una sola veritat i acceptar que cadascun té tot el dret a la seva és el principi del respecte, aquesta neta atmosfera en la qual s'enreden els enteniments.
Quan el cop de porta relleva a la veu, el puny a l'argument i la bomba al diàleg, tots perden.
La discussió civilitzada és la forma menys incivilitzada de disentir.