Bread & Butter BCN 2009, Adeu !!! ...

La fira de la moda Bread and Butter ha celebrat aquest any l'última edició a la ciutat de Barcelona. La fira, que reuneix les firmes de moda urbana més importants del món, tornarà a celebrar-se a Berlín, la ciutat que va compartir amb la capital catalana la celebració d'aquest esdeveniment durant un temps.

La fira, que també ha rebut ofertes d'Istanbul i Moscou, torna a la capital alemanya per la baixada d'expositors que ha patit en les últimes edicions a Catalunya i per una oferta d'un bon espai a Berlín.

L'idil·li entre Bread and Butter i Barcelona va arrencar el juliol del 2005, amb la celebració de la primera edició. Bread and Butter atreia 100.000 visitants i aportava a la ciutat 100 milions d'euros en només tres dies.

“No ploris, Barcelona, aixeca’t!”. La frase no és de cap mare de rei musulmà derrotat i estabornit per l’avenç cristià que tancava Península al segle XV. Ni la d’un brigadista internacional després d’haver decidit que havia arribat el moment de tornar a casa. No hi ha cap gran èpica al darrere. Només la constatació d’un professional. La del director de Bread & Butter, el saló de moda urbana que va triar fa quatre anys Barcelona com a passarel·la estable i que ara ha decidit anar-se’n on en donen de més madures. Karl-Heinz Müller ha estat contundent i taxatiu. També diplomàtic. Afirma que el certamen se’n va perquè és “itinerant” i afirma també que no té res a retreure a la ciutat.

Poca itinerància faran en aquests temps que cauen. Fora fa molt de fred i ningú es mou d’enlloc si no és perquè rep una oferta més sucosa. El saló de moda urbana l’ha rebuda mentre Barcelona agafa mosques. N’agafa tantes com pot. N’ha fet una gran col·lecció. L’alcalde Hereu hi ha replicat que no passa res, que si ells tenen ONU, nosaltres en tenim dos, i que se’n farà un altre, de saló, de més gran i més bonic. Molt bé, alcalde. Però permeti el dubte. En aquesta ciutat i país, tan preocupats per reglamentar fins i tot el material del paper de vàter perquè no contamini, les oportunitats volen. L’Ajuntament l’ha espifiada i és incapaç de reconèixer-ho. ¿Com vol el senyor Müller que la ciutat s’aixequi si d’entrada el seu alcalde ni tan sols plora?