Valors i veritats ...

Buscant on agafar-nos, la vida ens ofereix dues llocs on recolzar-nos: el dels valors i el de les veritats.

Els valors són l'essència de l’instin en el seu estat més solvent, aquell que no precisa de lleis, prescriptors ni embadocadors: el respecte cap a un mateix i els altres, l'amor i l'amistat a prova d'adversitat, el compromís, la tenacitat i l'esforç, el ben comú sense exclusió per filtre ideològic.

Una vegada assumits, els valors són el cim de la nostra solvència i pau, perquè ens eleven i ajuden a planejar entre les misèries quotidianes. Els valors ens converteixen en aus; la seva absència, en rèptils.

Respecte a les veritats, les hi ha de dos tipus. Unes són les veritats ciència, aquests cims del saber racional que alguns sempre van tractar de frenar des de la seva indecència cerebral. Les altres són les veritats ideològiques, totes elles i sense excepció inventades, nascudes des de les circumstàncies d'un moment, i sempre mutables en el temps.

Les veritats inventades són com els rellotges de sol: serveixen mentre no hi ha núvols i ens donen l'hora. El seu gran objectiu és dominar els cervells amb una última fi: alimentar l'orgull, els dèficits cerebrals i l’estomac dels seus dirigents. Per això els seus jerarques detesten, analitzen i quan poden persegueixen tot dubte, desgana o anorèxia.

Al final dels finals, més construeix i serveix un etern valor optimista que una inventada veritat repressiva.