Avantguardes i refugis ...


La cultura és un suport en la prosperitat i un refugi en l’adversitat. Atès que aquests són temps de clara adversitat les ajudes del Ministeri de Cultura es reparteixen amb comptagotes a ningú li sorprèn que un festival de música electrònica no les rebi. Sobretot si tenim en compte que gairebé ningú considera "cultura" a la música electrònica. Però tampoc en el seu dia es considerava cultura al tango o a la cobla que eren, no oblidem, música ravalera o, per a ser més explícits, música de bordell. Ja posats, tampoc es va considerar en el seu dia cultura als impressionistes (el qualificativa impressionista era el nom despectiu que els regalar la crítica de llavors), a Marcel Duchamp (expulsat en el seu dia del Saló donis Indépendants), a Stravinsky (l'estrena de la Consagració de la Primavera es va saldar amb crits i lluites entre el públic), a Lubitsch (les crítiques de Ninotchka van ser demolidores) o a Hitchcock (que mai va rebre un Oscar). L'avantguarda ho és precisament perquè mai és bé acceptada, entesa o aplaudida en un primer moment.
Jo considero que la música electrònica és una manifestació cultural, però no puc entrar a argumentar-ho en miserables caràcters dins d’aquest mini post. El que sí puc fer, com ciutadà agraït, és aplaudir la idea dels organitzadors del Sónar d'organitzar aquesta edició per a nens que ha estat un èxit clamorós. Això sí que sí que sí que és una idea d'avantguarda.