Lliçons de la tele ...

La cunyada de Rocío Jurado apunta en televisió: "Tothom sabem com està Cuba, doncs fatal. Molt malament. És un país preciós però és veritat que el que viu allí ho està passant molt mal. Llavors per tenir una llibertat d'expressió i de saber el que és un filet o una simple compresa, has de sortir del país perquè és que allí no coneixen el que és el sabó".
La néta de Franco, Carmen Martínez Bordiu, assegura en un programa sobre ella mateixa que "la història l'estan escrivint els que van perdre la guerra. Jo sóc una persona de pau". El majordom del dictador diu que en la primera missa, al veure d'a prop Franco, va pensar "em fa l'efecte que estic davant del santíssim".
La sense igual Karmele Marxante treu el seu costat més combatiu entre la frivolitat. Mentre en l'espai debaten si Miriam Lapiedra estava o no beguda, ella exhibeix en la seva taula, a manera d'altar, les fotos de les seves veritables heroïnes: la de la sahrauí en vaga de gana, Aminetu Haidar, o la de la líder birmana Suu Kyi, que porta anys en arrest domiciliari per les seves conviccions. Karmele va viatjar a Lanzarote en solidaritat amb Haidar, i va aprofitar per parlar de tu a tu amb una altra dona que recolza a la sahrauí, Pilar Bardem, i de pas preguntar-li si Pe es casa o què. Sembla que la Bardem no li va contestar. Això, benvolguts lectors, és saber d'història contemporània i estar en tot, ser cosmopolita, il·lustrat, polivalent. Això és la tele. Després diran que no ensenya.