Quan es fa la llum ...

Portes setmanes i setmanes, tal vegada mesos o anys sense comprendre una situació, l'arxives, et dónes per vençut o vençuda i, de sobte, succeeix el miracle. Buscant entre vells trastos -que continues guardant per una espècie de respecte a la seva existència, de la qual et sents responsable aquell indolent desordre d'objectes dormits es desesperança davant els teus ulls i et regalen la resposta. En la caixa han conviscut durant anys peces inconnexes. Com en una presó, aquells fragments de vida s'han vist obligats a cohabitar amb les seves respectives històries a coll. Cada objecte parla el seu propi idioma o el seu propi silenci.

Cartes destinades a gent els quals ja no es troben entre nosaltres, tovallons guixats amb un somni que no vas tenir temps de somiar, fragments d'un instant de somni/insomni. Una caixa de llumins amb unes inicials, el floc de cabell que et van tallar per primera vegada, un anell de llautó que tu vas imaginar d'or, una foto d'amor trencada, la clau oxidada d'una habitació a la qual ja no entres, un rellotge aturat en una hora, el cap fet malbé de la teva primera nina o ninot, una medalla que parla de llibertat i ordre...

Tot està allí, esperant ser tocat per les teves mans. De sobte, veus que les peces impossibles encaixen; cada cosa ocupa el seu lloc. Tot adquireix una coherència nova. Se't cau el vel i comprens. Ordenant els objectes, la teva ment s'han ordenat tots ells. La brúixola que et guia torna a marcar el teu nord, tu ets el teu centre.

T'alegres, et somrius. L'agafes fort. Tanques la caixa. Els objectes que reposen dins tornen a dormir en aquest espai fosc amb olor a temps perdut; però tu ja saps. Has vist la llum.