Colors terra i pastel i dissenys de natura són les apostes de la tardor de les marques de roba ecològica
Si fins fa uns anys els conceptes moda sostenible i creativitat anaven per camins oposats, ara s’han començat a fusionar. La periodista de Greenpeace Kirsten Brodde afirma que “només perquè sigui ecològica, la moda verda no és menys moderna”. Lapersonal shopper i assessora d’imatge Judith Arnabat hi està d’acord, i assegura que actualment la roba sostenible ha apostat per la creativitat i l’estil.
De la teoria a la pràctica. “D’entrada, nosaltres volem captar els clients masculins i femenins pel disseny, perquè sabem que a la botiga hem de competir amb milers de firmes més”, diuen Pepe Barguñó i Miquel Castells, dos amics de la infància que des del 2010 treballen junts, amb dos socis més, en la marca de roba orgànica i de comerç just Thinking Mu. “La primera col·lecció la vam començar el 2011 amb una estratègia de venda que volia trencar amb les temporalitats de la moda, però el mercat ens va portar a la realitat, de manera que ara ja tenim la roba de l’estiu 2015, de la mateixa manera que la de tardor fa mesos que és a la venda”, explica el Pepe a l’estudi situat davant de la Sagrada Família de Barcelona.
Van triar la roba orgànica -amb cotó de comerç just que compren al Perú, a l’Índia i a Alemanya amb certificat- per ideologia, perquè “la vida és una actitud”, com escriuen sempre a les etiquetes de les samarretes. I encara no s’hi conformen, perquè busquen nous teixits, com el cànem, que és tan sostenible com el cotó. “He sigut director de compres de grans marques, i m’ha tocat veure i viure barbaritats amb el tèxtil fet a la Xina i d’altres països”, diu el Pepe. Thinking Mu és sensibilitat amb els drets humans i alhora modernitat, perquè un estudi de disseny, que treballa adjunt a l’oficina del Pepe i el Miquel, pensa en les millors creacions diàriament. Les samarretes i les dessuadores de coll rodó i sense caputxes són les estrelles de la temporada de tardor.
“També n’hem fet amb caputxes, però la tendència serà sense”, diuen. Quant a colors, aposten pels terra i freds (blaus, grisos) i per les samarretes amb missatges elaborats i poètics per a les dones (com ara “Perfect day ”), per a les quals arriben a fer-ne fins a quinze tipus diferents. Per als homes, els estampats de muntanya, esquí, bicicletes, positivisme i elements de natura seran els més venuts. “El nostre públic és jove, li agrada la natura, i per això els dissenys van lligats a la seva manera de fer”, comenta el Miquel.
Mentrestant, grans grups inversors han fet el gir cap a la roba sostenible. Levi’s (amb una línia de texans orgànics), Adidas (Adidas Grün) i Nike (Nike Considered), com indica la personal shopperJudith Arnabat, són algunes de les grans marques que tenen línies de moda verda pròpies.
Passarel·la de moda verda
Algunes de les marques han desfilat en passarel·les de Catalunya, com la que es va fer al mes d’abril amb el nom Slow Fashion. Hi van desfilar marques com Pure Green Apparel, Virginia Rondeel, Lifegist, Ecoology, Aiby Craft, Miu Sutin, Clara Mallart, Sylvia Calvo, Intermón-Oxfam, Sense Nu, Carmela Rodrigues, Lorena Sender, Umukta i Del Través i Fox Fiber. I pel que fa a sabates, El Naturalista i Kameleonik.
L’Associació de Moda Sostenible de Barcelona és la que va organitzar la desfilada. “Tenim gairebé 50 associats de Catalunya i també alguns d’altres zones de l’Estat, que s’uneixen a nosaltres perquè no troben una associació com la nostra al territori on tenen l’estudi”, explica la seva presidenta, Virginia Rondeel.
A l’hora de comentar xifres de mercat, Rondeel admet que no en tenen, però saben del cert que és un sector de moda en auge, com ho és també el menjar ecològic. “L’ecologia, ja sigui en moda o en gastronomia, és un concepte que està fent obrir nous comerços i empreses; potser fins i tot és l’únic que ho fa”.
Rondeel és creadora d’una de les marques de roba ecològica (Virginia Rondeel) basades en el reciclatge. Gràcies a un conveni amb Humana, parteix de les camises d’homes usades per crear pantalons, faldilles i vestits nous. “En la moda ecològica, una de les línies de creació és aquesta, la reutilització”, diu la Virginia, que afegeix que la marca Del Través també treballa en aquesta línia.
La moda sostenible compleix uns requisits, que són fer servir teixits ecològics, de manera que en cap dels seus processos hi ha “efectes negatius per al medi ambient”. A més, els treballadors dels tallers de la confecció tenen un sou i un contracte laboral dignes i alhora treballen en llocs amb bones condicions. I, per acabar, la moda sostenible també compleix el criteri de proximitat, tal com fa el seu homòleg gastronòmic amb els aliments de km 0, que no recorren més de 150 quilòmetres.
“Amb la roba ecològica és el mateix, perquè no tindria sentit que el teixit fos orgànic però que després hagués de fer molts quilòmetres fins a arribar a Catalunya”, diu Rondeel. I encara tindria menys sentit que “amb la crisi que hi ha no es triessin tallers i mans d’obra catalanes”, indica.
Al barri del Born de Barcelona, Visual Poetry Barcelona juga la carta de l’orgànic i el disseny. “El procés de confecció és orgànic, perquè compleix la normativa de respectar el medi ambient, però el cotó que fem servir no és ecològic. El disseny és molt important per a nosaltres”, expliquen Petxis Jansana i Xavi Bartrina, els dos propietaris que van iniciar l’empresa. Per a aquesta tardor les seves novetats són les samarretes amb els dibuixos de l’home barbut, la guineu o el gat i el globus vermell, que és un clàssic de la marca. Els colors, els pastel, els grocs, taronges, caquis, vermells i grisos. “I el que ve amb molta força són els jerseis anomenats nòrdics, de punt gruixut, de llana, que són molt habituals als països del nord”.
Poetry Visual Barcelona, amb línia masculina, femenina i infantil, és una marca orgànica: “El procés de confecció compleix la normativa de respectar el medi ambient”, però el cotó, comprat majoritàriament a l’Estat, no és ecològic. Ara bé, sí que tenen els tallers a Catalunya, a “Mataró i Olot, sobretot”.
Samarretes fetes de bambú?
Finalment, la bloguera Natàlia Bertran va transformar la ideologia que transmetia a la botiga online I Believe in Dreams (IBID) en samarretes. “Volia difondre els missatges més enllà del suport digital, i vaig trobar que les samarretes eren una bona opció”.
Va començar el gener d’aquest any amb la línia de roba Love, dream i peace. I just aquesta línia és l’aposta de la tardor, amb samarretes amb cors, estrelles i el símbol de la pau dibuixats al davant. Les novetats seran els teixits, que a més del cotó ecològic, que gasta menys aigua i menys pesticides per produir-lo, també ha fet servir bambú i raió. “El bambú és encara més sostenible que el cotó, perquè creix ràpidament, necessita encara menys aigua i cap pesticida”. Al seu torn, el raió és el material que es fa a partir de la cel·lulosa dels arbres, dels boscos sostenibles. “Del paper en fan fil, i del fil roba”, assenyala la Natàlia.
La creadora d’IBID també aposta per les dessuadores -“es portaran molt”- sense caputxa, malgrat que també en mantindrà amb caputxa “perquè sempre hi ha un sector que els agrada”. Pel que fa als diferents models, la Natàlia fa tant la samarreta de línia ampla com l’estreta. I en fa per a homes, dones i també nadons: ha dissenyat una línia de bodis de cotó ecològic amb missatges somiadors. Els preus van dels 15 als 25 euros. “Sé que són econòmics però asseguro que és una confecció justa amb els treballadors”, explica. Thinking Mu i Visual Poetry Barcelona tenen preus entre 30 i 40 euros.
Comentarios
Publicar un comentario