Telegram, un mercat de butxaca

Els grups d'ofertes i gangues que es creen a l'aplicació de missatgeria cada vegada són més i compten amb més membres, i han convertit la xarxa en una plataforma alternativa de comerç col·laboratiu

Tots portem un venedor a dins, sobretot quan se'ns acumulen les factures. I com a consumidors, no ens podem estar de comprar una ganga quan la veiem. Des de l'aparició d'internet han proliferat desenes, centenars de plataformes de compra, venda i intercanvi d’opinions entre usuaris: és el que s'anomena comerç col·laboratiu. Però elcomportament dels internautes és un dels més volàtils que es coneix, i el sistema d'intercanvi de béns que un dia és el rei de la xarxa demà pot estar oblidat. En aquest context canviant i molt difícil de predir, Telegram va construint, a poc a poc i per generació gairebé espontània, un univers per al comerç a petita escala. Encara és molt lluny de poder fer ombra a aplicacions com Wallapop, però els grups i canals de cerca d' ofertes i gangues i de compra i venda entre usuaris, presents a la xarxa gairebé des de l’inici de la seva aparició l’any 2013, cada vegada són més i els conformen més membres.


Ho avala l'estratègia de les principals plataformes de comerç col·laboratiu: tant eBay comAmazon han creat 'bots inline' –robots integrats dins la xarxa– que funcionen com uncercador. Només s’ha d’escriure @ebayglobalbot seguit del producte que es busca per trobar un catàleg de possibles compres. Amazon en té diversos, com ara @amazonglobalbot, @AmazonPriceBot i @AmazonESbot. Si aquests dos grans gegants han vist mercat a Telegram, és que n’hi ha.

Però la gràcia de Telegram és que qualsevol pot administrar un grup o un canal sobre la temàtica que desitgi. Així, molt sovint són els mateixos usuaris els que en creen per poder accedir a preus millors sense intermediaris. El canal Chatdechollos, per exemple, és un dels més populars: compta amb més de 42.000 membres i s’hi anuncien des de productes de segona mà fins a ofertes i gangues que es troben a qualsevol lloc de la web i sobre tota mena de productes –viatges, reserves, tecnologia, roba.

La compra i venda directa entre usuaris es fa a través dels grups, on els membres tenen l’opció de participar a la conversa. Aquests són més petits –a l'Estat n’hi ha que tenen fins a 4.000 membres–. Chatdechollos, amb 2.400 usuaris; Vendocompro, amb 725, o Forosegundamano, amb 200, en són alguns exemples. Els usuaris aprofiten per comprar i vendre, però també fan servir el canal com a fòrum: per trobar productes exclusius o que només es compren en altres països, així com per intercanviar opinions sobre les plataformes de comerç col·laboratiu habituals. Per evitar l’spam fan servir 'bots' que fan neteja.

La pirateria i les estafes també aprofiten el filó de Telegram

La contrapartida de Telegram és que, com que és una xarxa privada –pots fer-la servir amb un nom fals– afavoreix també la proliferació de grups i canals destinats a lapirateria. Pel·lícules, documentals, música... Es pot trobar sense pagar a Telegram, i de vegades més ràpid que buscant-ho a Google. Fins i tot hi ha grups que donen consells sobre com piratejar continguts.

Tot i que aquests canals solen acabar tancant per infracció dels drets de 'copyright', tornen a aparèixer amb un altre nom al cap de poques hores, i la premsa és un dels sectors més perjudicats per aquestes pràctiques. L'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE) ja s'ha pronunciat sobre la problemàtica: el maig del 2016 va sol·licitar a les principals operadores de descàrrega d'aplicacions la retirada immediata de Telegram del canal Kioskototal, en què es compartien les portades dels diaris en PDF de diversos mitjans de l'associació. El canal comptava amb prop de 28.000 membres, i finalment es va tancar, però ha tornat a aparèixer diverses vegades amb altres noms. 

Fins aquest diumenge estava disponible Revistas, un canal on es publicaven en PDF revistes de tota mena. Des de 'The Economist', passant per la 'New Yorker' fins a 'Vogue': tots els magazins coneguts disponibles pels usuaris a cost zero. En els pocs dies en què va estar operatiu acumulava uns 2.000 membres, fins que ahir també va haver de tancar. A hores d’ara encara funciona un canal anàleg on es penja tota la premsa estatal i internacional en PDF

Però els usuaris també poden acabar essent les víctimes de l’estafa. El fet que el venedor sigui un particular i no una empresa posa el comprador en una posició d'inseguretat, ja que en qualsevol moment el primer podria desaparèixer o enviar un producte que no toca. La millor manera d'evitar córrer aquest risc és demanar referències a altres compradors, així com les dades al venedor, i no pagar mai abans de tenir alguna garantia que el producte és l'adequat.