Denim, estampats afro, monocolor i l’empremta dels Borja

De Daniel Rosa a Antonio Miro: el 080 celebra vint edicions hissant la bandera de l’eclecticisme


“Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l’ànima morta i em sento bullir la sang”. Ho cantava Joan Manuel Serrat, però aquests versos també se’ls podria fer seus el 080. Amb aquesta edició ja en suma vint, durant les quals s’ha anat reinventant –amb més o menys encert– per no quedar-se fora de joc. De moment,  la passarel·la barcelonina sobreviu amb una fórmula híbrida, no exempta de crítiques, que barreja creadors independents i marques comercials. Trencant el seu esperit nòmada, el 080 ha tornat al Recinte Modernista de Sant Pau per celebrar la seva edició número vint. I s’hi estarà tota la setmana amb un programa que, a més de les desfilades, inclou un  fashion market, conferències, un  showroom una  master class amb Margherita Missoni i festes nocturnes obertes al públic acreditat. Un festival de la moda local. Ni més ni menys.

La jornada inaugural arrencava amb Antonio Miro, Oscarleon, Miquel Suay, Krizia Robustella i Daniel Rosa. Casualitat o no,  tots són creadors que han sigut premiats pel 080 en els últims anys. Marques d’estils dispars que van presentar les seves col·leccions de primavera-estiu 2018 i que van deixar bones sensacions. I encara més si hi afegim Little Creative Factory, una firma de moda infantil/juvenil que ahir al matí també es va guanyar el dret a ser premiada. No tothom és capaç de fer aixecar el públic i la proposta de Cristina Fernández ho va aconseguir gràcies a  Dancers, una col·lecció interpretada per joves ballarins de la Corella Academy. Els vestits i les bruses  oversize, els bodis-banyador i les faldilles de tul volaven sobre la passarel·la. Una invitació a somiar, a evadir-se, a jugar, a experimentar. “ No m’agrada deixar la gent indiferent, m’agrada provocar emocions”, va dir l’arquitecta reconvertida en dissenyadora en acabar aquest espectacle inesperat. I va sortir-se amb la seva sense allunyar-se ni un mil·límetre del seu codi estilístic (volums, colors neutres i teixits naturals).

Inspiració neorural 

A la tarda, l’encarregat d’obrir foc va ser Daniel Rosa, premiat en l’edició anterior com a millor dissenyador emergent. Durant aquests mesos, Rosa ha fet els deures: ha enllestit la seva web i ha invertit en la col·lecció  Raíces, on el fil conductor va ser el denim, un material que li ha donat joc per a les  espectaculars peces exteriors (algunes amb motxilles incorporades a l’esquena) i també per a vestits, pitxis i bruses amb volants per a elles i camises i pantalons amples per a ells. Tot amb un aire neorural relaxat i amb detalls d’autor com el fet de cosir-ho tot en fil blanc. Tot seguit era el torn de Krizia Robustella i el seu peculiar homenatge als  sapeurs del Congo. Els seus dandis vestien estampats d’inspiració africana que omplien americanes, camises i pantalons. Elles també s’apuntaven a aquests  looks desimbolts, jugant amb camises de nusos, vestits de reixeta i faldilles amb una mica de vol. Sobre la passarel·la, molt de color, bon rotllo, siluetes  oversize i l’inconfusible toc  sport deluxe que Krizia dona a totes les seves col·leccions. Qui si no posaria cadenes daurades a les ronyoneres?

Miquel Suay ens té acostumats a col·leccions amb un rerefons històrico-cultural. Aquest cop va fixar-se en la família més cèlebre de Xàtiva, la seva ciutat natal. Sí, ens referim als Borja, que van fer fortuna a la Itàlia renaixentista. El dissenyador valencià va traslladar a la seva col·lecció d’home l’univers artístic i arquitectònic d’aquesta nissaga. El més evident eren les reproduccions de quadres clàssics cosits a les americanes i jaquetes. El més subtil eren els brodats de claus –element del seu escut d’armes– o els que imitaven els terres dels palaus i que decoraven samarretes i pantalons. També va enjogassar-se amb el blanc i negre, barrejant estampats sense complexos, combinant-los amb colors vius. Suay segueix apostant per una avantguarda que beu del classicisme, conreant un estil molt conceptual i detallista que s’amplifica col·lecció rere col·lecció.

El negre es queda enrere


Les dues marques que van compartir el premi a millor col·lecció en l’última edició van ser les encarregades de tancar la primera jornada del 080. Oscarleon va sortir finalment de la seva zona de confort i va arraconar el negre en favor del rosa, el beix i el blanc. Una revolució cromàtica que va fer-li guanyar punts perquè s’apreciaven molt millor els detalls de les seves peces, com les cremalleres i els frunzits. L’actitud de la seva dona segueix sent igual de canyera, però suavitza les formes amb vestits camisers, samarretes amb missatge i pantalons baixos de cintura declinats en tons més càlids. Antonio Miro també va mirar endavant i va abandonar la preponderància del negre i la sobrietat que van coronar-lo en l’edició anterior.  The crown Albert Villagrasa –el director creatiu de la mítica firma– va imaginar-se un estiu més fresc i juvenil amb algunes reminiscències dels noranta, com els topos blancs sobre denim. L’home Miro vesteix elegant i  slim en  looks monocolor blancs o vermells (a més de negres, òbviament). Miro, en canvi, va pintar una dona més nocturna, amb minivestits de malla daurada, shorts i moltes aplicacions.