De Daniel Rosa a Antonio Miro:
el 080 celebra vint edicions hissant la bandera de l’eclecticisme
“Ara que tinc vint anys, ara
que encara tinc força, que no tinc l’ànima morta i em sento bullir la sang”. Ho
cantava Joan Manuel Serrat, però aquests versos també se’ls podria fer seus el
080. Amb aquesta edició ja en suma vint, durant les quals s’ha anat reinventant
–amb més o menys encert– per no quedar-se fora de joc. De moment, la passarel·la barcelonina sobreviu
amb una fórmula híbrida, no exempta de crítiques, que barreja
creadors independents i marques comercials. Trencant el seu esperit nòmada,
el 080 ha
tornat al Recinte Modernista de Sant Pau per celebrar la seva edició número
vint. I s’hi estarà tota la setmana amb un programa que, a més de les
desfilades, inclou un fashion
market, conferències, un showroom, una master class amb Margherita Missoni i
festes nocturnes obertes al públic acreditat. Un festival de la moda local. Ni
més ni menys.
La jornada inaugural arrencava
amb Antonio Miro, Oscarleon, Miquel Suay, Krizia Robustella i Daniel Rosa.
Casualitat o no, tots
són creadors que han sigut premiats pel 080 en els últims anys.
Marques d’estils dispars que van presentar les seves col·leccions de
primavera-estiu 2018 i que van deixar bones sensacions. I encara més si hi
afegim Little Creative Factory, una firma de moda infantil/juvenil que
ahir al matí també es va guanyar el dret a ser premiada. No tothom és capaç de
fer aixecar el públic i la proposta de Cristina Fernández ho va aconseguir
gràcies a Dancers,
una col·lecció interpretada per joves ballarins de la Corella Academy. Els
vestits i les bruses oversize,
els bodis-banyador i les faldilles de tul volaven sobre la passarel·la. Una invitació
a somiar, a evadir-se, a jugar, a experimentar. “ No m’agrada deixar la gent indiferent,
m’agrada provocar emocions”, va dir l’arquitecta reconvertida
en dissenyadora en acabar aquest espectacle inesperat. I va sortir-se amb la
seva sense allunyar-se ni un mil·límetre del seu codi estilístic (volums,
colors neutres i teixits naturals).
Inspiració neorural
A la tarda, l’encarregat
d’obrir foc va ser Daniel Rosa, premiat en l’edició anterior com a millor
dissenyador emergent. Durant aquests mesos, Rosa ha fet els deures: ha
enllestit la seva web i ha invertit en la col·lecció Raíces, on el fil conductor
va ser el denim, un material que li ha donat joc per a les espectaculars peces exteriors (algunes
amb motxilles incorporades a l’esquena) i també per a
vestits, pitxis i bruses amb volants per a elles i camises i pantalons amples
per a ells. Tot amb un aire neorural relaxat i amb detalls d’autor com el fet
de cosir-ho tot en fil blanc. Tot seguit era el torn de Krizia
Robustella i el seu peculiar
homenatge als sapeurs del Congo. Els seus
dandis vestien estampats d’inspiració africana que omplien americanes, camises
i pantalons. Elles també s’apuntaven a aquests looks desimbolts, jugant amb camises de
nusos, vestits de reixeta i faldilles amb una mica de vol. Sobre la
passarel·la, molt de color, bon rotllo, siluetes oversize i
l’inconfusible toc sport
deluxe que Krizia dona a totes les seves col·leccions. Qui si
no posaria cadenes daurades a les ronyoneres?
Miquel Suay ens té
acostumats a col·leccions amb un rerefons històrico-cultural. Aquest cop va fixar-se en la família més
cèlebre de Xàtiva, la seva ciutat natal. Sí, ens referim als
Borja, que van fer fortuna a la Itàlia renaixentista. El dissenyador valencià
va traslladar a la seva col·lecció d’home l’univers artístic i arquitectònic
d’aquesta nissaga. El més evident eren les reproduccions de quadres clàssics
cosits a les americanes i jaquetes. El més subtil eren els brodats de claus
–element del seu escut d’armes– o els que imitaven els terres dels palaus i que
decoraven samarretes i pantalons. També va enjogassar-se amb el blanc i negre,
barrejant estampats sense complexos, combinant-los amb colors vius. Suay segueix apostant per una avantguarda que beu
del classicisme, conreant un estil molt conceptual i detallista
que s’amplifica col·lecció rere col·lecció.
El negre es queda enrere
Les dues marques que van
compartir el premi a millor col·lecció en l’última edició van ser les
encarregades de tancar la primera jornada del 080. Oscarleon va sortir finalment de la seva zona
de confort i va arraconar el negre en favor del rosa, el
beix i el blanc. Una revolució cromàtica que va fer-li guanyar punts perquè
s’apreciaven molt millor els detalls de les seves peces, com les cremalleres i
els frunzits. L’actitud de la seva dona segueix sent igual de canyera, però
suavitza les formes amb vestits camisers, samarretes amb missatge i pantalons
baixos de cintura declinats en tons més càlids. Antonio Miro també va
mirar endavant i va abandonar la preponderància del negre i la sobrietat que
van coronar-lo en l’edició anterior. A The
crown Albert
Villagrasa –el director creatiu de la mítica firma– va imaginar-se un estiu més
fresc i juvenil amb algunes reminiscències dels noranta,
com els topos blancs sobre denim. L’home Miro vesteix elegant i slim en looks monocolor blancs o
vermells (a més de negres, òbviament). Miro, en canvi, va pintar una dona més
nocturna, amb minivestits de malla daurada, shorts i moltes aplicacions.
Comentarios
Publicar un comentario