Lectures d'estiu

A les vacances d’estiu aprofites per fer tot allò que durant l’any no has tingut temps de fer: descongelar la nevera, buidar els cendrers del cotxe, tallar-te les ungles dels peus, etc.

I una d’aquestes activitats és llegir. En un racó de casa vas guardant en una pila tots els llibres que et van recomanant, el regal de Sant Jordi ... etc. i que tens intenció de llegir durant l’estiu. T’adones que potser no tindràs prou temps per llegir-los tots el dia que et trobes el Sánchez Dragó que ve a fer el seu programa des de casa teva.

Aquesta dèria de llegir afecta a tothom. Fins i tot els polítics. Els reportatges estiuencs del Julià Peiró, sempre acabaven amb la pregunta: què fa ara que té més temps lliure? I invariablement la resposta del polític amb bermudes i polo Lacoste és: aprofito per rellegir els clàssics. Que traduït a un llenguatge més proper significa: quan vaig el lavabo fullejo el Lecturas de l’estiu del 1981.

Abans això de no poder llegir tots els llibres que m’agradaria, m’angoixava una mica. Fins que un dia un amic meu em va dir: “No viurem el suficient temps com per llegir tot el què volem”. Vaig pensar que tenia raó i que, a més, era una reflexió que es podia aplicar a moltes altres coses que també m’angoixaven. Per exemple: “No viurem el suficient temps com per veure acabada la Sagrada Família” o “No viurem el suficient temps com per veure com el Barça guanya una segona copa d’Europa” o ptoser aquest any SÍ !!! . I ara que ho he assumit visc més tranquil.

Ara que per tranquil, en Carles, un amic meu que va decidir que mai més tornaria a llegir res. L’explicació que donava era ben senzilla: “Per què he de llegir una cosa que ha escrit un paio que no conec”. I si t’hi pares a pensar, raó no li falta.

Amb glaçons, White Label continua sent un whisky.

Bones tardes.