Els tangues ...

Sens dubte, ja no ens podem imaginar la vida sense el tanga. Sí, sí. A un institut de França l'han arribat a prohibir perquè les nenes el van ensenyant pels "puestos". Fins hi tot una antigua ministra d'Ensenyament (Pilar del Castillo) li va semblar bé aquesta mesura.

Eh, i jo ho entenc. La veritat és que molt no et concentrés si veus la ratlla del tanga a la noia del davant: "Oh, és que tu ets un masclista". "No, jo sóc un home" de fet, tampoc em concentrava i això que les úniques ratlles que veia al cole eren de les bates del Col·legi Ocata.

Els temps han canviat molt. Ja ho diu un amic meu: "abans per veure un cul havies d'apartar les calces. I ara per veure unes calces has d'apartar el cul". Quan jo anava al cole les nenes es tapaven el pit amb una carpeta folrada de Rick Astley. Ara també deuen portar la carpeta, però amb dos forats per encaixar-les i que se'ls vegin millor.

I és que està de moda fer la roba interior cada cop més petita. Al final aniràs a comprar unes calces i et donaran una etiqueta de "100% cotó" amb una goma de pollastre. I ja està.

El que està clar és que, com totes les modes, queden molt millor en les dones que en els homes. Perquè ara veus aquells nanos amb els pantalons fins als genolls i els calçotets per sobre: "De què vas?". "De surfero". "Però si ets de Cornellà !!!". I se'ls hi veuen tots aquells pèls que pugen fins al melic. Que els calçotets, més que "Punto Blanco" s'haurien de dir "Rizo Negro".

Deixem aquest tema. Aquest és un fet completament normalitzat. Tot va per èpoques, i aquesta és la època del tanga, de la cosa caiguda, del sabatot, de les plataformes ... en definitiva: Una època molt incòmoda.