Els Capellans ...

L'altre dia vaig llegir aquesta notícia al diari ABC "Preocupació als seminaris per la falta de vocacions sacerdotals", i em va cridar l'atenció. Vosaltres direu: no sé de què t'estranyes, és més fàcil llegir aquesta notícia a l'ABC que al Penthouse, posant per cas. Però coi, a mi em va excitar les neurones. Resulta que a Catalunya només s'ordenen disset capellans cada any. Que poc no? Disset a l'any és com un equip de futbol amb suplents, com si diguéssim. El Futbol Club Pastorenc. Que no té afició, sinó ovelles. I els Ultra Sud serien les monges. No, m'he equivocat. No m'imagino les monges esbroncant l'àrbrite: "Árbrito, aiiiii! ...".

• Jo no entenc per què cada cop hi ha menys capellans, perquè tampoc és un mal pla de vida, fer-te capellà. rumiem-ho un moment amb tot el carinyo:
  
  · Tens feina per sempre. fins que et mores, i després també. Per tota l'eternitat, si vols. Perquè quan ens morim anem a un judici final, ja ho sabeu, no? Però és clar, qui passarà primer? Els capellans. Estaràs fent cua i aniran passant: "Perdoni, perdoni ... ".
  · L'empresa no farà mai suspensió de pagaments. I tampoc hi ha perill que s'estalviïn llocs de treball amb els ordinadors. La tecnologia arriba a tot arreu, però a l'Església no ho crec. No m'imagino un CD-Rom interactiu que digui missa. Com es diria? Missa-Organaizer, versió 2.0: "Para oír la homilía, haga 'clic' sobre el altar".
  
  Anar a missa té el seu rotllo. Jo quan hi vaig sempre estic pendent dels demés per saber quan m'haig d'aixecar i d'asseure. No us passa, això? Estàs allà fent veure que ho domines, però sempre t'agafen en bragues. I quan acaba no sé què de la litúrgia, tu ja seus, i el del costat remuga. I tu : "Perdó, home, perdó, he vist que el capellà feia una inflexió de la veu i he pensat: puc seure". Quan seus, de seguida fa el capellà: "Dempeus, sisplau! podeu seure. Dempeus, sisplau! podeu seure". Conec un tio que no va a un gimnàs, va a missa! I quan arriba a casa diu: "Xata, toca els abdominals, toca". "Tienes un cuerpo Danone". "No, Un cuerpo da-missa!".

La litúrgia de missa és complicadota. Haurien de tenir un paio, un tipus dur, per anar donant ordres: "Feligresos, aixecant-se!". "les que vulguin combregar a la dreta, confessions a l'Esquerra!". "Estem perdent la fe!". "Feligresos, posant pasta al platet!" ... i tothom dissimulant. L'altre dia, el meu amic Carles, un tipus especial, en va treure un de cinc euros i va dir: "Escolti, que té canvi?". I el pobre nen tremolant: "És que no puc donar canvi, jo ... " i el Carles: "Ja l'agafo jo". En va posar un de cinc euros i en va treure quatre! ... i jo: "Carles, xato, que és pels negrets!", i ell: "Vale, i jo és per cerveses!". A l'infern ja hi ha una caldera on hi posa "Carles", i un dimoni esperant-lo.
Emprenya una mica el típic nen que plora i ressona, que no saps si hi ha un nen o n'hi ha trenta-dos distribuïts per tota l'església. Sempre li toca a algun pare o mare treure'l a fora. Una vegada van agafar un pare amb el nen del del costat, que el volia submergir a la pila baptismal: "Ja callaràs, ja!". I tothom: "Senyor, senyor! No pot ofegar un nen a la pila baptismal!". Era un paio fora de si, boig ... i el capellà: "A veure si callem, sisplau!".
També hi ha el senyor que no para de tossir i diu: "Vaig a combregar, a veure si em donen el calze". I quan enganxa el calze, fa tres tragos llargs, per veure si li passa la picor a la gola. I els de la cua queixant-se: "Ep, avi, que n'hi hagi per tothom!". I el capellà: "Nen, porta la garrafa!".
A mi em fa gràcia quan el capellà neteja amb aquell drap tan ben plegat. Que polit és! Mentre va parlant ("Estamos en la casa del Señoooor ... "), va netejant. És una cosa que sempre m'hauria agradat fer. És la cerimònia, és bonic i s'ha de fer.
A missa s'ha fa servir un llenguatge propi. "Amés", per exemple, és una paraula que només se sent a missa. A missa i al despatx del Montilla: ERC, Iniciativa i tota la resta de consellers que hi entren és el que diuen sempre: "Amén".
Jo penso que l'Església hauria de buscar formes d'acostar-se al ciutadà. No sé, el que fa tothom: anuncis a la tele, enviar catàlegs a domicili, un servei motoritzat de capellans que es digui Tele-Sermó, o Sermó World ... i que et diguin: "si la missa dura més de mitja hora, li tornem els diners". O si fas dues misses, un pot de gelat gratis. I Montserrat? És molt maco, molt nostre. Traguem-li més profit! S'hi pot fer un parc temàtic, que això es porta molt, ara. Que la muntanya ja sembla un decorat de Port Aventura, segons com. El passatge del terror es podria dir Santa Inquisició, que entressis allà, i uns capellans: "Te vamos a quemar, te vamos a quemar!". I en comptes d'Indígenes de la Polinèsia, hi hauria monitors d'esplai cantant el Kumbaià. La vidilla que agafaria Montserrat. Un concert de l'escolania, per exemple. I els nens aquells allà, cohibits. En comptes del festival de la Vaca, seria el festival de la Moreneta. Vidilla, vidilla, fa falta!.

Que ningú s'ofengui, No vull ofendre, i respecto a tota la gent creient, però crec que ja comença hora de que l'església s'acosti a la societat ... mentre, sempre hi ha White Label ...