Les Sabateries ...

Una amiga m'ha dit que la'companyi a comprar-se unes sabates ... però tinc por !!! Què tindran les sabateries que quan hi entres t'agafen moltes ganes de seure? No us passa? Sobretot si vas d'acompanyant. Ja hi posen uns bancs per seure. Seus allà, escarxofat, i ella: "Com em queden, com em queden?". Ja no t'irriga bé la sang: veus igual unes sandàlies que unes camperes. Els bancs de les sabateries estan plens d'acompanyants cansats. Sembla la sala d'espera de la seguretat social. Dius: "Que ve per receptes?" ... "No, per unes nàutiques".

Quan veus unes sabates que t'agraden, li has de demnar a la dependenta que t'acompanyi a l'aparador, això en el cas que s'hagin adonat que existeixes !!!. Es tan passant ties amb capses tot el rato ... Jo he arribat a estirarme a terra pensant que si ensopeguen amb mi, em veuran !!! Ni així. Amb una habilitat bestial anaven passant per damunt meu. Va córrer la veu, ia l final érem cinc tios al terra. Com deia, si et veu la dependenta, li has de dir que t'acompanyi a l'aparador. I que difícil és assenyalar davant d'un vidre. Dius: "Aquella d'allà", i estàs assenyalant cinquanta sabates alhora. Si la sabata tingués vida, diria: "Jo, jooo!". Una vegadavaig anar a una sabateria en què la dependenta portava un puntero dels de làser. Semblava la Princesa Leia. era tant potent el làser, que quan va assenyalar, va fondre el vidre i la sabata. D'uns mocassins, en va fer unes sandàlies. era la Sabateria de les Galàxies !!!.

El que em fa ràbia és que només et portin una sabata per emprovar. Perquè sabem que l'home té una construcció fisiològica irregular: tenim coses del cos més grans que d'altres ... Només cal que us mireu al mirall després de la dutxa. Sobretot els homes. No ho entenc. Quan t'emproves un sostenidor, no et porten només un pit, sí o no? o quan t'emproves uns pantalons, no et treuen només un camal. Si no, sembalria que t'emproves una bossa de pa.

El que trobo a faltar a les sabateries són emprovadors individuals. Alló és un emprovador comunitari. És poc íntim i poc higiènic, perquè hi ha persones que van a comprar-se sabates i no se'n recorden que no s'han dutxat. Aquell home que es treu la sabata i el del costat s'aparta una mica, dissimuladament. T'estàs emprovant les sabates i tens quinze tios mirant, mentre vas fent el capullo davant del mirall, amb el pantaló arremangat. Intentes caminar per veure si són còmodes, però només pots fer passa i mitja. En Carles s'estava emprovant unes sabates i caminant, caminant, va sortir de la botiga i va arribar a Santiago de Compostela. Quan va arribar li van dir: Qué, de xacobeo?" ... i ell: "No, del Padeví".

Quan li demanes opinió a la dependenta, sempre diu: "T'estan molt bé, el meu marit en té unes ...". El primer que fa es apretar-te la punta del peu. Com si fos un meló. I tu: "Què, està madur?". Algunes sembla que si no toquen el dit, no estan contentes. Un amic meu que era heavy, en Company, es va comprar unes botes amb puntera de ferro, i la dependenta li va començar a picar la punta amb una escarpa i un martell. Li diu: "És el dit això?" ... "No, ara ja és un monyó".

El més fàcil és que després de decidir-te et diguin: "Un moment, que haig de mirar si les tenim en estoc". T'esperes una estona ... I passa sempre el mateix: "No tenim el seu número" i després et diuen alló de: "deixa'm trucar a l'altra botiga, a veure si en queden". Sempre hi ha una altra botiga per trucar. I si no, se l'inventen. A BCN hi havia una sabateria que no tenia sucursals i trucaven a la botiga del costat. Sempre et deien: "No en tenen, a l'altra botiga" ... clar !!!, era un Cárnicas Gonzàlez ... però feien la comèdia i tu pensaves: que guai, són una cadena.

Abans d'emprovar-te una sabata és important treure les boles de paper que hi posen a dins. De vegades sembal que hi hagin posat tot l'arxiu de La Vanguardia. Els papers del CESID on eren? a les sabates. Comences a treure paper, i vinga paper ... Una vegada em vaig comprar unes xiruques i no hi havia paper: Hi havia l'Enciclopèdia Catalana !!! . A la sabata de l'Esquerra, els tomos de l'A a la N, a la dreta, de la O a la Z. La tinc enquadernada a casa.

Una de les coses que has de procurar portar quan et compres unes sabates són uns mitjons nous. Que lleig és treure't la sabata i descobrir aquell dit gros treient el cap, que sembla que porti jersei de coll alt i una visera, sempre l'intentes amagar però no saps com ni on. Un amic meu, per instint, va fer un salt i es va ficar els peus a la butxaca ... es va fotre un pinyo que el van haver de portar a urgències. Quan vaig arribar dic: "Com està doctor?". "Li hem hagut de posar trenta punts de sutura". "A la cara?". "No, als mitjons !!!".
Per últim, hi han els apuradors. Aquells que van amb les sabates tan gastades que es lliguen els cordons directament als peus. Quan es compren unes sabates, se les emporten posades i deixen les velles a la botiga. La meva pregunta és: Fan el mateix quan es compren uns calçotets?

Res, em tocarà anar a la sabateria amb la meva amiga ... però una qüestió: Tot i que reconec que White Label és un whisky, jo seguirè amb J&B ... Petonets.