Abraçades gratis ...

Aquesta febre va començar a Sidney, amb un tio passejant-se amb un cartell en el que oferia abraçades gratis. Algunes de les persones que passaven pel carrer es van mostrar reticències, però altres ho acceptaven amb alegria, i el vídeo, penjat del Youtube, ha creat escola. La líder espiritual hindú Amma ha repartit 25 milions d'abraçades per tot el planeta, omple estadis de futbol plens de gent que espera amb paciència el seu torn per ser abraçat. Amb el llibre de les abraçades, una petita joia, el escriptor Eduardo Galeano ens va demostrar que també es pot abraçar amb paraules.

El darrer en apuntar-se a aquesta corrent terapèutica ha estat l'actor Richard Gere: Va arribar a Sant Sebastià convertir en una abraçada amb cames. Es va fondre en una immensa abraçada amb el director del festival de cinema, i un altra, igualment inesperat a una periodista, a la qual va deixar feliç i perplexa. Home! que t'abraci una estrella del cinema té el seu punt, no?, i si ho fa gratis i no com en George Clooney que subhasta els seus petons.

Diu en Richard Gere que l'abraçada es una experiència orgànica, una busqueda del amor i la sabiduria, però també té el seu perill. Per exemple, una abraçada efusiva a un actriu índia va provocar tal corrent d'indignació en el país que va acabar en els tribunals acusat d'obscenitats públiques.

Es molt estrany, fer una abraçada a una persona estranya, a un desconegut, un minúscul moment de fraternitat en una societat a on està mal vist el contacte físic amb desconeguts, a on anem fent malabarismes pel carrer per evitar el contacte amb la gent, i demanem perdó si involuntàriament es produeix un contacte que ens fa sentir vulnerables.

Ens abracem? Potser val la pena tot i els riscos, no?