El Barça influeix molt en la vida quotidiana. Molt. Quantes nits de dissabte o diumenge han acabat malament per culpa d'una derrota del Barça? "Xato que anem a sopar fora?". "Deixa'm estar a mi !!!". "Però és que és el nostre aniversari ... ". "Calla madridista!!!". Clar, per això Catalunya és el país del món amb menys natalitat. Perquè només hem guanyat dues copes d'Europa !!! Si n'haguéssim guanyat més, no hi cabríem !!! Alegria, olé, olé !!!.
Durant els últims anys s'ha parlat molt sobre la davallada de la identitat barcelonista, i que el futbol s'ha comercialitzat massa, i que on anirem a parar. En anglès "where we go to stop". Ho faig per si ho llegeix algú del Chelsea o del Celtic: "Ei, how ..... Good day!".
Però encara en queden molts, d'aquells que ho viuen. Aquells que quan hi ha Barça a la tele no volen saber res: "Calleu tots, avui és el meu dia !!!". Es posen les pantufles del Barça, els gots del Barça, el licor del Barça i la bufanda del Barça. I per si tot va bé, ja tenen preparats els preservatius del Barça.
I els que s'exalten i parlen amb els jugadors, com si els sentissin? "Què fas? No veus que ja te la pugen pel mig? Doncs obre't !!! " ... Lleig !!!. Que te l'imagines a la nit dient-li el mateix a la dona. Molts d'aquests, de nerviosos que estan, no saps si van a favor o en contra. Comença el partit, centren i fan la típica passada enrere, i diuen: "Malament! Ja reculen!". Si acaba de començar, home! I si marquen gol, eufòrics: "Sí senyot, així es juga a futbol, que diguin el que vulguin, però Van Gaal va ser el constructor d'aquest equip ! Gran entrenador, el Rikjaard recull els seus fruits !!! Aquí si no tens mà dreta, se't pugen a les barbes". Però si marquen els altres: "Va home, va! Això no és futbol ni és res! tot culpa del flonjo del Rikjaard! Dropos!".
Jo, els que no aguanto, són els que tiren coets. Mira, digue'm tiquismiquis, , però no puc. I quanmarca el Madrid, fa una ràbiaaaaa ... Sempre penso que si un dia peta la petroquímica de Tarragona, direm: "Hosti aquest gol ha d'haver estat guapo, eh?!.
Després hi ha els que van al camp, que és tot un ritual. Sobretot als camps petits, on encara es manté la tradició del carajillet i la faria, i sempre hi han els mateixos cinquanta (com en el camp del Masnou), Que saps que et tocarà la rifa del pernil un de cada cinquanta dies. Al camp del Barça és diferent. Hi arribes, i sembla que el jugador siguis tu, perquè de cop et ve un munt de gent. Però, no és la premsa, és la revenda. Si aconsegueixes arribar a les taquilles ja t'haurien de deixar entrar gratis, de l'esforç que has d'haver fet. I després diuen: "La revenda? No existeix". Noooo, són psicofonies. Són esperits errants, però això sí, amb carnet de soci.
Carajillo ja no n'hi ha, perquè no serveixen alcohol. Això sí, puros no en falten. encara queda algun Señorita per tribuna, que són aquells torts i forts de sabor, que es coneix que el tio que els va fer en fumava massa, i així li van sortir. Després li van encarregar un tobogan, i va fer el Dragon Khan. aquells puros que fan aquella fumada, que el del costat diu: "Perdoni, vostè s'empassa el fum del puro?". "No, jo no". "Doncs jo sí!".
Anar al camp és bonic, perquè posen l'himne, i la gent el canta. N'hi ha que es posen vermells de cantar! No els Boixos Nois, sinó els Boixos Senyors Grans, tossint i ofegant-se, però cantant l'himne: "Pare, que le estallarà la yugular!". Deixa'm fill, que porto els colors a dins, collons!!!".
Ara bé: n'hi ha que només mouen els llavis. I tots els hem vist (eh Montilla !!!!). Aquel, que, fa poc que és del Barça i no se sap l'himne. Ah lladres! Fan Playback, de vergonya que tenen! És com un Teleñeco. I mira que és fàcil, perquè la lletra surt escrita a les pantalles! El Camp Nou és el Karaoke més gran del món!. I encara hi ha gent que s'equivoca! Un dia, el Carles es va quedar enganxat al "tots units fem força, tots units fem força, tots units fem força, ", fins que li van dir: "Escolti, si tanta força vol fer, vagi al lavabo!"
FORÇA BARÇA !!!!
Comentarios
Publicar un comentario