Internet ...

Jo crec que, ara aprofito i ho expresso, fa falta una llei mundial d’internet. És va dir: “Oh no! Internet és l’anarquia, Internet és llibertat, no hi ha normes. No hi ha normes !!!. Lo que hi ha és molt mala llet i molt mala folla. Per exemple, jo l’altre dia vaig entrar, com sempre, a fer les meves feinetes i tal. De sobte, estava avorrit i vaig anar a mirar una pàgina de sexe. No per mi ... Bueno sí, per mi, estava sol i em volia alegrar una mica. I vaig entrar en una que diuen que tot és free. Tot està en anglès perquè els americans són uns guarros i uns marranos. Tenen una doble moral: “Oh no! Que Dios salve”. Sí, que “Dios salve porno per un tubo”. Però bueno, és igual. Llavors vaig entrar allà i tot era: “Deje su tarjeta visa”. Bueno: “Let your visa card, let your visa card”. I jo: “Norl, norl, norl! I don’t let nothing nothing”.

Al final me’n vaig anar d’Internet. Però, els putes et deixen un virus ... Heu vist Matrix? Bé, doncs millor per vosaltres. No, no, en sèrio. Jo crec que és com la pel·lícula. T’envien alguna cosa per la xarxa i es queda enganxat al teu ordinador. Tu te’n vas a una altra plana o has parat l’ordinador. Doncs allò es queda allí, agafat. I què és? Una cel·luleta d’Internet de porno americana. I quan tu entres l’endemà, allò no sé pas com s’activa i passa el que passa.

Per exemple, l’altre dia hi havia ma mare a casa i li vaig dir: “Mama, vine, que veuràs això d’Internet que és molt maco”. Com sempre vaig posar la meva plana http://jordijatu.blogspot.com . I l’ordinador, va decidir arrencar amb una plana de sexe. Llavors, ma mare que ja ho ha vist tot però no té per què passar per aquest tràngol, estava allà al meu costat. I veu una cooosaaa! ... No! No era una, eren cinc, top sixseven. Una gent malalta. Que devia estar malalta perquè estaven tots despullats i s’estimaven per totes bandes. I ma mare em diu: “Què fas fill meu?”. Com li explico a ma mare?: “No, mira, és l’ordinador que ho fa sol”. “No, fill, l’ordinador no fa res sol!”.

O l’altre dia em va passar també que vaig entrar a comprar a uns grans magatzems. Uns que comencen per “Corte” i acaben per “Inglés”. I vaig entrar a la secció “La compra en casa”. Doncs ara m’envien tota l’estona publicitat. L’altre dia, ja estava cansat, els hi vaig enviar un correu electrònic: “Señores del Corte Inglés, no quiero más publicidad. No me manden más”. I em van contestar: “Tiene usted que dirigirse a la central de consumidores de ... asijorl”. Porto un mes perseguint un senyor d’Internet que no existeix perquè ha de ser virtual. Una espècie de Max Headrom: “Sóc el responsable de que-que-queixes”.

Total, que hi ha molt de caos a Internet. Que si tu no vols una cosa, que no te l’enviïn 45 vegades! Que tinc la paperera de reciclatge aquella tan inflada, que l’icono quan el punxo ja m’envia a la merda.