Una famosa marca de cosmètics acaba de treure al mercat el coloret Orgasm, que simula "el color natural que tenen les noies després d'un orgasme". I dic jo, s'ha ajagut amb moltes noies el dissenyador? Perquè segons els meus informadors, segons les enquestes i segons els sexòlegs, hi ha tants tipus d'orgasme com de dones, i, per tant molts tipus (i colors) de rubor sexual. I jo em pregunto una i altra vegada sense trobar resposta el dissenyador del coloret, a l'hora de decidir el to del blush, s'ha basat en la seva pròpia experiència o ha comptat amb un equip d'investigació? De ser així, aquest equip ha tret fotos a un mostreig de dones orgàsmiques? No seria una prova fiable perquè, com tots sabem, la pel·lícula i l'exposició digital alteren moltes vegades el color de la imatge. Llavors els investigadors han esperat pacientment que la subjecto assolís el seu orgasme i immediatament han contrastat les seves galtes amb una escala de Pantone? En realitat, allò de vendre un coloret associat a l'orgasme és un truc publicitari tan vell com allò de vendre un cotxe associat a la rossa espaterrant que posa al costat d'ell: el publicista juga al truc subliminar de fer que el comprador equivalgui el producte al sexe. Però en tant l'anunci de cotxe juga a suggerir que si tens el cotxe tindràs la noia, el del coloret suggereix més aviat que si et maquilles amb ell les teves amigues es posaran verds d'enveja en imaginar (falsament) que has aconseguit l’inaconseguible: aquesta vida intensa sexual que tots anhelem!
Dóna que pensar.
Dóna que pensar.
Comentarios
Publicar un comentario