Correus ...

A mi de petit, m'encantava rebre cartes. Una vegada, en vaig rebre una. Era d'una cosina de ma mare que vivia a Caracas. Deia: "La teva cosina que que t'estima. Postdata: Anava a enviar-te 1000 pessetes, però ja he tancat el sobre". Una mica garrepa la dona.

La veritat és que "Correos" s'ha quedat obsolet. el mateix nom ja es lletgíssim. A banda d'incoherent. Quin plaer hi ha en el fet que una carta viatgi de Jaén a Logronyo? I després, encara s'utilitzen termes com "Franquejar". Que sona molt antic. Jo entenc que abans els segells es "franquegessin", però ara? Ara els segells es "joancarlegen", dic jo.

A més a més, als funcionaris de Correus se'ls té molt descuidats. Tu veus un empleat de la RENFE i va impecable. amb el seu vestit Blau Marí, la seva camisa de ratlla fina, la seva corbata ... En canvi, tu veus un carter i com va a treballar? amb un polo groc, una gorra groga i un carro de la compra amb 14.000 gomes de pollastre enrotllades. Per què voldran tantes gomes? Per si cau el carro, que reboti? Total, que al final ja no saps si estàs veient un carter o el Piolín sortint del Carrefour: "¿Alguien ha visto un lindo buzoncito?".

Una cosa que també em sorprèn que encara sobrevisqui de Correus són els telegrames. Escriure un telegrama és com escoltar la teva parella planejant el cap de setmana. Després de cada frase has de dir STOP. Per anar-ho assimilant ... Per cert, i què passa si envies un telegrama saltant-te els STOPS? Et retiren el carnet? Igual la carta derrapa i acaba fent tres girs postals.

Un altre problema de Correos són les bústies. No dirieu que cada cop n'hi ha menys? segur que les han anat pintant de blau per convertir-les en casetes de l'ONCE o en pisos de Protecció Oficial. Ara surts de casa teva amb una carta amb destinació París, comences a caminar buscant una bústia i acabes lliurant-la en persona. els de Seur van començar així.