Sexe Oral ...

Començo obrint parèntesi de parell en parell. A tots aquells que mai han despertat en llit del proïsme amb ganes d'un aliè. Als quals no han lliscat mai per la cornisa d'uns llavis que en principi no esperaven visita. Als quals mai, mai en la seva vida s'han preguntat a qui pertany aquesta roba interior que aviat decoloreix la seva cara de blanc i les seves excuses de color. A tots ells, un missatge abans de començar. Deixeu de llegir això aquí i ara. Coses de gent gran, de gent que desdejuna misèries pròpies i caga mentides alienes. Crec que ja estem sols. Bé, encara ens segueixen els curiosos i els ofesos, però aquests no importen, els primers són carn de decepció, i dels segons, la seva opinió només va a fer que empitjorar, així que per que preocupar-se. Tanco parèntesi, m'empasso la clau i borratxo de laxants d'honestedat, allà vaig. Hola afecte. No diguis res. Em dóna igual si t'enxampo malament. Tu calla i gaudeix.

Ara que caminem tan lluny, tot i que olorem tan prop. Ara que aquest parell d'ulls atropellats i altres tants dits injectats en sang han marcat el teu nom sobre el meu mòbil relliscós. Ara sabràs per què aquesta mirada entornada no la fa servir la bona gent. Ara comprovaràs per què aquesta saliva engabiada ja no ha de quedar-se aquí. No em posis cara de princesa, que estic parlant de tu. Ens anem a riure de tanta correcció estèril. De tant fer l'amor. De tanta hipòcrita que diu que no la xucla, perquè en realitat no la sap xuclar. Avui és la meva bruta boca la qual va a omplir-te aquest cos teu de paraules viscoses. Avui és el meu més pur vici el qual vulgues viciar-se amb tu. Avui no existeix desviament cap a l'afecte,ni cap pirop, avui el mínim és cridar-te guarra, i tu nomenar-me cabró. Digues-li a les teves oïdes que s'obrin de potes, demana-li a la meva llengua que es corri en tots els teus ?no'.

I és que no sigues si t'hauràs adonat, nena, però fa ja una estona que això se'ns va de les mans. I en algun moment d'incòmoda distància, a elles havia de tornar. Posa't còmoda, estiguis on estiguis. En una mà, la meva poca vergonya. En l'altra, totes les teves. I així, repartida i repatriada, prepara't per a cridar ben fort a la senyora Nokia i al senyor Vodafone. Que es posin catxondos només d'escoltar-nos. Que acabin fos de cobertura, ells que poden, a la nostra salut. Digues-me què duus posat. Comença pel que no fa falta que et llevis. Parla'm inintel·ligible, balbucejar-me de guarradas, que transpiren tots els teus porus, que jo, des d'aquí, pugui escoltar-te lubricar. Fes-me un buit en la teva estreta llengua. Dóna-li alguna cosa ben dura amb el que jugar. Fes-te deessa ficada a puta. Fes-te gossa vinguda a més. I ara que em tens bé xopat, ara demana per aquesta boqueta, i digues-me que necessites d'aquest sexe, al que t'has tornat addicta, del que no pots més. Digues-m'ho, parla-m'ho, explica-m'ho tot si és que t'atreveixes.