En aquests dies de crisis la realitat es retarda respecte al rellotge i l'absurd, la por, es fa més evident. Es palpa, les vacances a terminis, els insults en els periòdics, l'estrena de l'últim Indiana Jones, les salvatjades del Jackass, els anuncis de cotxes, els famosos que amenacen amb matar, els Simpsons que riuen i els palestins que ploren, el règim de Biomanán i l'Eurocopa, tot barrejat, ni tan sols sang, ni tan sols sexe, només violència soterrada, avorriment evident, una satisfacció insulsa i sensual a veure, a imaginar el que no es veu, l'apatia de sofà i mirar i sentir que tot s'ha vist ja. Avorriment, mentides i diners.
Llegir entre línies condueix a la ceguesa; almenys, encara conservem la capacitat per a no veure quan hi ha massa per veure, no pensar quan són moltes les idees que tracten d'inculcar-nos; si escoltéssim realment tot el que ens diuen, si la nostra ment conscient ordenés i reflexionés sobre les imatges (l'única que veiem en tots els canals), les ideologies (l'única idea) o el món (aquest món únic, pel qual tan agraïts hauríem d'estar, més enllà hi ha monstres, espectres descarnats) ens tornaríem bojos, autòmats, ninots en mans d'altres ninots.
Jo, encara així, sóc feliç.
Tal y como te prometí aquí estoy de nuevo, acabo de leer tu escrito y la verdad es que me encantado.
ResponderEliminarAhora en esta época de crisis que nos la recuerdan todos los días además de sentirla en nuestra propia carne, es época de recortar lo que antes ampliábamos, se acabó la época de confort, ahora es época de tomar decisiones sobre todo ello, son épocas malas, yo ya las estoy sintiendo.
Pongo la radio y es lo que oigo a cada momento, crisis, subida de IPC, de euribor, de subida del petróleo, del paro, etc... y bueno no sigo que me pongo mala de pensarlo.
Encantada estoy de estar aquí, y volveré como espero tú vuelvas a mi blog cuando lo desées.
Saludos.