Canvi de pell ...

Vivim canviant de pell: l'adolescència, el primer treball, la vida en parella, aquella situació que ens va marcar la vida? Quan succeeix, el nostre cervell crui xeix perquè ha d'entendre i assumir nous escenaris i circumstàncies. Sent els mateixos, ens anem convertint en uns altres.

Ara estem vivint un canvi de pell col·lectiu. Estúpids de les finances ens van gelar l'atmosfera i saltimbanquis de la política ens caldegen en l'apatia i el menyspreu. No solament s'enfonsen els valors de la Borsa: ells són la punta del iceberg dels molts que ens vam creure. Ara ja sabem que el capitalisme pur i dur no serveix i que el comunisme dur i pur no va servir.

Com serà la nostra nova pell?

Treure les polli-les de les experiències ja viscudes no va a servir per al clima que ve. Caldrà descobrir una nova epidermis social adaptada a un clima dominat per una joventut cada vegada amb més visió i menys objectius.

Pressenteixo un gran canvi de consciència: una pell molt elàstica, més viva i sensible que mai, mai disposada a hivernar, bolcada en el gaudeixi de les petites coses i sense serpúlids de banderes i credos, perquè la creença partirà d'un mateix, no d'il·luminats aprofitats.

Tinc el pressentiment que al final tot serà millor, més lògic i digne, perquè recorrerem a aquest gran instint que ens acompanya des de l'instant del naixement: el de la supervivència. I aquesta, quan es torna col·lectiva res li pot.