És primavera. Estació verda i florida. Paisatge idíl·lic perquè pasten les vaques i s’engreixen. Ja no ens queixem del fred, i no obstant això encara ens segueix tiri tant el desànim i l'espera d'una altra notícia que ens deixi gelats a l'hivern de neus perpètues que s'obstinen a vendre'ns.
Enmig de tant excés de crisi, grips, verborrees i manipulació, la verda esperança tendeix a marchitar-se. Sembla ser que la consigna que ens va dur a l'hecatombe va radicar en els excessos de "masses". Vam voler ser els més gosats, les més llests, els més intrèpids, els més poderosos, els més intel·ligents? insuflant aire, aire i més aire a aquest globus terrestre que ens conté, fins que de tant inflar el globus? pafff... va explotar i ens quedem amb els seus trossets esbargits pel sòl en el més absolut desconcert.
Enfront de tan irònic i desolador paisatge, el nostre univers s'ha contret. Ara es posen de moda els "menys". Menys viatges, menys sortides a menjar o sopar fora, menys parlar per telèfon, menys balafiament de llum, menys d'aigua, menys carn, menys pescat. Tranquils! No tot s'ha perdut.
Tornaran les xerrades en les pollegueres de les portes, el silenci, les reunions familiars, pintar, llegir, comprovar el propi talent, ajudar als altres, apropar-nos més a nosaltres mateixos per a no desperdiciar l'existència, i sobretot cobrir-nos de paciència i humilitat. Alguna cosa bona havien de tenir les vaques flaques.
Comentarios
Publicar un comentario