La segona jornada del 080
també acull Pablo Erroz, Lebor Gabala, LOA i els debutants Jnorig i Mietis
Les històries es poden anar a
buscar lluny o a prop. Birmània, Capri, Barbados, Portugal, Saint-Tropez...
Aquests van ser alguns dels escenaris evocats en la segona jornada del 080, una
passarel·la que tenia ganes d’explicar històries. Paradoxalment, la que va anar més lluny va ser Txell
Miras amb el seu viatge introspectiu(amb permís de Miriam
Ponsa i Pablo Erroz). Què queda de la Txell Miras dels inicis, va preguntar-se
la Txell Miras d’avui? Rococont –una
contracció de rococó i contemporani– és la resposta i també una col·lecció per
a la primavera-estiu 2018 que indaga en un imaginari en què moda i art van de
bracet.
Miras va inspirar-se en peces
i patrons antics, rescatats de la seva època més fosca i menys comercial. I el
que va fer va ser reinterpretar-los i emportar-se’ls a un moment vital en què
altres paràmetres –com el fet de tenir punts de venda propis a Barcelona i
París– marquen la diferència. Sobre la passarel·la, 33 looks van mostrar la seva
evolució, 33 fotos fixes que van caminar del negre més fosc al blanc més lluminós, passant pel gris i el blau.
De peces voluminoses i rebuscades –com alguns tops, faldilles i armilles– a
altres de més refinades i minimalistes, com les granotes o els vestits llargs.
I tot, sense renunciar al seu ADN: contrast de teixits i descontextualització
de butxaques, tirants i cremalleres. Txell Miras en estat pur i reversionat.
Jugar amb el làtex
Qui també va jugar als
contrastos va ser Miriam Ponsa, especialista en això d’explicar històries
emocionants. Amb la col·lecció 'Les dones del mar' va retre homenatge a les mans invisibles que hi
ha darrere dels mariners i els pescadors dels poblets de
la costa de Portugal. Per això va experimentar amb textures, donant al làtex
amb efecte marmori un paper protagonista tant en vestits ajustats com en faldilles
i en tops. També amb el denim, explorant nous volums amb un abric-escultura
espectacular. I tot declinat en u na
àmplia gamma de blaus que evocaven inevitablement el mar.
Tampoc van faltar els jerseis de tricot que recordaven les xarxes de pescar,
les peces de seda que, arrugades pel treball de les cintes, formaven petites
ones, o els vestits amb caiguda. El patronatge buscava això: fluïdesa. I també
es percebia en les camisoles i granotes d’escaquer o els vestits i les bruses
àmplies de teixits semitransparents.
La tarda la va completar la
proposta de Lebor
Gabala, amb una picada d’ullet als estius feliços de Capri i Saint-Tropez.
Això es va traduir en bruses i vestits amb diversos estampats florals i
conjunts d’americana i pantaló molt anys setanta. La novetat va venir amb el
denim i dos interessants biquinis retro que no pretenien competir amb les
propostes de Guillermina Baeza, la marca especialitzada en moda de bany que va
desfilar al migdia.
Durant el matí, els que van
marcar territori van ser els creadors independents. LOA by Lidia Aguilera va
presentar 'Myanmar', on van
regnar els vestits llargs i midi en blanc trencat i en groc,
com les flors que portava als cabells Josie Bliss. L’amant birmana de Pablo
Neruda va inspirar una col·lecció fresca i femenina, de siluetes vaporoses i
plena de detalls: brodats, mànigues frunzides, volants...
Res a veure amb la proposta de
Mietis, una de les debutants en aquesta edició del 080. Maria Fontanellas va
formar-se a l’Instituto Marangoni de Milà i això deixa empremta. 'Cosmic
Cinderella' és una primera col·lecció visualment molt potent que sorgeix de
barrejar dos universos dispars: el de
les motos i el dels flappers dels anys 20. El
resultat? Tops, minivestits, faldilles i shorts que juguen amb els volums, les textures,
els colors i la fantasia amb combinacions impossibles. Molt a l’estil Miranda
Makaroff; potser per això la it girlestava
asseguda al front
row vestida de Mietis. Com la model i iogui Veronica Blume ho
estava de LOA. I és que cada marca té el seu públic (i les seves influencers particulars).
Palmeres de colors
Pablo Erroz també va deixar
veure la seva cara més festiva. Ja ens té acostumats a col·leccions impecables
i estilismes excel·lents. En la col·lecció d’estiu va tornar a mostrar la
devoció que sent per les peces d’exterior i pels detalls inesperats com les
butxaques de pell cosides ara a uns jeans, ara
a una camisa de seda. L’èxtasi va arribar amb un lamé de palmeres de colors que
va servir per vestir tant homes com dones (americanes, pantalons, camises,
dessuadores...). Era una invitació a marxar de vacances a Barbados. I és que
'Leave to live' anava precisament d’això: d’escapar, de gaudir i de fer sortir la teva millor cara a través
de la roba que et poses (i com te la poses).
El currículum del colombià
Javier Girón – alter ego de
Jnorig– impacta: a Los Angeles va treballar amb Jeremy Scott i a Londres amb
Agi & Sam. I això ja explica algunes coses de l’altre debutant de la segona
jornada. L’home
Jnorig és contemporani, urbà i, fins i tot, té un punt sexi (sense
caure en cap vulgaritat). En la col·lecció 'Opposing worlds' va agafar idees de
la indumentària samurai –com les jaquetes curtes i els pantalons amplíssims– i
va honorar els nadius nord-americans amb plomes brodades en peces esport. També
va emmirallar l’home en l’estètica femenina: els posava 'crop tops' i bermudes
tan amples que semblaven faldilles. També va atrevir-se amb les transparències,
en alguns casos subtils i en altres no tant, com els jerseis de reixeta. I tot
pintat de negre i blau petroli, que reforçaven l’elegància d’una proposta que
buscava fer un pas més enllà en l’armari clàssic masculí.
Comentarios
Publicar un comentario