REFLEXIONS POST 1 D'OCTUBRE

Comptem-nos: eleccions el 26 de novembre i que siguin definitives

La violenta repressió de l’1-O únicament serveix per constatar que el conflicte català només es pot resoldre mitjançant les urnes.

Era difícil preveure un escenari diferent al que s’ha vist en la jornada de l’1-O. Potser el més sorprenent és que el Govern de Puigdemont ha aconseguit portar el seu repte a l’Estat fins al final i ha pogut organitzar una jornada de votació que, amb totes les dificultats del món, ha permès a milers de catalans exercir el seu dret de vot. Malgrat els milers de policies actuant a Catalunya o la tasca de recerca dels serveis d’informació, les urnes han arribat als col•legis electorals i han obligat les forces d’ordre públic a una actuació repressiva absolutament injustificable.

Després del fracàs continuat en l’estratègia per frenar la deriva independentista a Catalunya, el Govern de Rajoy tenia dues opcions: permetre la celebració del referèndum i minimitzar després la seva legitimitat, o intentar avortar-lo per la força sense importar-li les conseqüències. El camí escollit es pot veure en els noticiaris, webs i diaris de tot el món, i és un nou error de Rajoy. Un altre més.

En aquestes circumstàncies, apel•lar ara a buscar el diàleg entre Rajoy i Puigdemont és un acudit. I els seus camins ja no es trobaran perquè ara ja no hi ha un problema, sinó dos. El problema català seguirà la seva evolució, però ara hi ha un altre que ja és de tot l’Estat espanyol. Serà difícil que Rajoy pugui seguir governant Espanya com si res, amb un PNB que no pot seguir fent de crossa dels populars, i un PSOE que hauria de donar un pas endavant. Ahir la socialista Núria Parlon, del nucli influent de Pedro Sánchez, ja va demanar públicament la dimissió de Rajoy.

Puigdemont, Junqueras, ANC i Òmnium han de sospesar bé els següents passos. La inclusió de les entitats cíviques al mateix nivell que els líders de Junts pel Sí no és casual, ja que el seu protagonisme en aquesta crisi és cada vegada més gran i la seva opinió s’ha de tenir en compte. Sense ells, el Govern no hauria pogut organitzar la jornada d’ahir, burlant tot l’operatiu policial que presumia que no hi hauria urnes, ni paperetes.

A l’hora d’escriure aquest article, les parts afectades comencen a estudiar el següent pas. L’opció de la declaració unilateral d’independència (DUI) sembla difícil que es pugui plantejar perquè, segons la meva opinió, tot i ser una jornada molt potent de dignitat i exemple de democràcia enfront d'un estil repressiu, l’1-O no ha servit per aclarir el suport real que té la independència. La temptació de seguir la fugida cap endavant i optar per la unilateralitat podria comportar la immediata suspensió de l’autonomia i portar el conflicte a un problema d’ordre públic, a més de perdre una legitimitat cara a la comunitat internacional, i més especialment a Europa que ahir, crec que per primer cop, van poder veure la vertadera cara del govern espanyol del PP, i dels "violents" secessionistes.

L’altra opció que creix entre els sectors independentistes més moderats és la de convocar urgentment eleccions. Si Puigdemont ho fa dimarts, amb la llei electoral a la mà es podria votar el 26 de novembre. Amb el clima actual de malestar contra el Govern de Rajoy i les imatges de càrregues de la policia d’ahir, el suport a l' independentisme pot ser molt majoritari. Està per veure si totes les parts afectades compren aquesta opció i es reedita un nou Junts pel Sí, opció prioritària per mi i amb la inclusió de la CUP, amb més càrrega simbòlica que l’anterior. Tot i això, tampoc es descarta que ERC i PDeCAT vagin per separat a aquests comicis. El que es vol és aconseguir el major nombre d’escons possibles a favor de la independència, siguin junts o separats. Aquesta fórmula donaria un relatiu respir a la vida política catalana fins a les eleccions, tot i que atrevir-se a escriure això és desmesurat, ja que el procés seguirà amb música de vent d’actuacions de la Fiscalia, del Constitucional o del TSJC contra els responsables del Govern.

Ara bé, el 26-N, si els independentistes guanyen, ja no hi hauria més voltes: el futur Executiu negociaria la independència. Per evitar-ho, el Govern d’Espanya hauria de fer un reset total que avui sembla que ni pot, ni vol fer, i buscar fórmules més imaginatives que la d’enviar jutges i policies. Quines? Una consulta pactada amb una pregunta diferent a independència sí o no, una consulta que afecti tota Espanya (no podem posar en el mateix sac a una ciutadania espanyola que ha demostrat tenir consciència democràtica enfront d'un govern espanyol, format per un partit com el PP amb una genètica repressiva) o una reforma constitucional que avui no sembla creïble. Qualsevol alternativa hauria de passar per les urnes. Ho pensàvem abans de l’1-O, però després d’aquesta jornada, es fa absolutament imprescindible.